Tal dia com avui de l’any 1817, fa 203 anys, a Wilmington (Delaware-Estats Units), moria l’economista i diplomàtic francès Pierre du Pont de Nemours (París, 1739), que havia estat l’artífex de la venda de la colònia francesa de la Lousiana als Estats Units. Aquella complexa operació (la venda d’un territori de més de dos milions de quilòmetres quadrats situat a la vall dels rius Missouri i Mississipí) s’havia fet efectiva el 1803, i havia representat, entre altres coses, que la colònia catalana de Nova Orleans —formada per unes quatre mil persones— passessin de la condició de súbdits de l’emperador Napoleó a la de ciutadans dels Estats Units d’Amèrica.

La colònia catalana de Nova Orleans havia estat fundada l’any 1782, durant l’efímera dominació hispànica del territori (1763-1803) pel governador Esteve Rodríguez Miró (Reus, 1744 -Bergara, 1795) i formada per dues-centes famílies procedents de Reus i comarca, que representarien una quarta part de la població de la ciutat. Durant les dues dècades posteriors, la colònia catalana va créixer amb l’arribada de noves famílies procedents del Penedès i del Camp de Tarragona, però el seu percentatge va decréixer per la massiva immigració acadiana o cajún (francòfons quebequesos exiliats després de l’ocupació britànica del Canadà).

Pont de Nemours va negociar la venda per tres milions de dòlars en or i en bons del tresor, que van servir a Napoleó per reforçar enormement el seu exèrcit i iniciar les campanyes militars que el portarien a dominar la pràctica totalitat del continent europeu. Per la seva banda, els catalans de Nova Orleans van obtenir la garantia de Pont de Nemours i del negociador nord-americà Monroe que els seus negocis no es veurien afectats per aquesta transferència. Les botigues catalanes —dirigides per nissagues catalanoamericanes com els Batet o els Juncadella, entre altres— continuarien presents a la Rue Royale (actualment Bourbon Street) de Nova Orleans.

Un d’aquests comerços és l’Antiga Casa Juncadella (una sabateria creada a finals del segle XVIII per uns comerciants de l’Arboç del Penedès) que, a mitjans del segle XIX, els germans Aleix (de Reus) i Gaietà Ferrer (de Barcelona) convertirien en l’Old Absentia House, considerat un dels bressols del jazz.