Tal dia com avui de l’any 1173, fa 853 anys, a Barcelona, moria la reina Peronella d’Aragó, que havia estat la darrera reina aragonesa de la nissaga Ximena. Peronella, filla del rei Ramir II —anomenat el Monjo— i d’Agnès de Poitiers, havia nascut el 1136 a Osca, en un moment en què el regne aragonès estava greument amenaçat de desaparició per l’ocupació parcial del seu territori per part de castellans i de navarresos. La noblesa aragonesa va forçar el seu prometatge amb Ramon Berenguer IV, comte independent de Barcelona, quan la nena tenia tan sols un any (1137). El matrimoni se celebraria a Lleida el 1150, quan Peronella ja havia fet els catorze anys.
Fruit dels acords presos en el prometatge (Capitulacions de Barbastre, 1137), la reina Peronella mai no va exercir la potestas (el poder polític, legal i militar efectiu). Amb el prometatge (1137), Ramir s'havia reservat l'auctoritas de l'Aragó (la legitimitat moral i el reconeixement social) i havia cedit la potestas al seu futur gendre Ramon Berenguer IV, que tretze anys abans de la celebració del matrimoni esdevenia Home Principal de l'Aragó. També, fruit d’aquells acords, la nena Peronella (d'un any) passaria a residir a Barcelona, on seria criada i educada, i Ramir es comprometria a no alienar patrimoni reial sense autorització del seu futur gendre (Ayerbe, 1138).
En morir Ramir II (1157), l'auctoritas que s’havia reservat va passar directament al seu net Alfons-Ramon —fill primogènit de Ramon Berenguer IV i de Peronella. Alfons-Ramon, que regnaria com a Alfons I de Barcelona i II d’Aragó i que seria conegut com el Cast i com el Trobador, a la mort del seu pare (1162), reuniria la potestas i l'auctoritas i esdevindria el primer sobirà conjunt dels dos dominis i el primer rei catalanoaragonès de la nissaga barcelonina dels Berenguer (contemporàniament, Bel·lònides). Tot i això, Alfons-Ramon i tots els seus successors van haver de jurar sempre per separat els Usatges de Barcelona i els Furs d’Aragó.