Tal dia com avui de l’any 1410, fa 615 anys, a Barcelona, moria el rei Martí I, conegut amb el sobrenom de “l’Humà” per la seva religiositat. Martí I va traspassar després de la desaparició del seu únic fill i hereu, Martí el Jove, mort a les acaballes de la campanya militar de pacificació de Sardenya (1409). Els fills legítims de Martí el Jove —i, per tant, nets de Martí I— no havien sobreviscut a la primera infantesa i havien mort, fins i tot, abans que el seu pare. Però, en canvi, els dos fills il·legítims de Martí el Jove —Frederic i Violant—, que havia engendrat amb dues noies diferents a Sicília, havien sobreviscut al seu pare, i el nen havia estat reclamat per l’avi per a legitimar-lo i nomenar-lo hereu al tron de la Corona catalanoaragonesa.

Martí I va morir, misteriosament, la vigília de la cerimònia de legitimació de Frederic (aleshores, un nen de 7 anys) i de proclamació com a hereu al tron, prevista per a l’endemà, 1 de juny del 1410. Mort el rei, la cerimònia de legitimació i proclamació de Frederic es va abandonar sobtadament i mai no es duria a terme. El pontífex cismàtic Benet XIII —conegut com el papa Luna—, que havia col·laborat estretament amb Martí I en el procés de legitimació, no tan sols es va desentendre del petit Frederic, sinó que pocs dies més tard proclamaria el seu suport a un dels nebots del difunt, el castellà Ferran de Trastàmara, que resultaria elegit com a nou monarca al Compromís de Casp (1412) i que regnaria com a Ferran I.

Amb la mort de Martí I i la no legitimació del petit Frederic, es posava fi a la nissaga nacional catalana dels Bel·lònides, que havia governat durant més de cinc segles el tron de Barcelona: des del comte carolingi Guifré el Pilós (870-897), el primer que transmetria hereditàriament el títol de comte de Barcelona, Urgell, Cerdanya, Girona i Osona. Amb l’extinció dels Bel·lònides, la Corona catalanoaragonesa passaria a ser governada per la nissaga Trastàmara durant un segle (1412-1516). Posteriorment, amb la mort de Ferran II —anomenat el Catòlic i el darrer Trastàmara—, la Corona catalanoaragonesa passaria a ser governada per la nissaga Habsburg durant gairebé dos segles (1516-1700).