Tal dia com avui de l’any 1878, fa 148 anys, a Le Havre (França), moria expatriada Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, que havia estat reina consort d’Espanya —pel seu matrimoni amb el rei Ferran VII (1829-1833)— i en quedar vídua, reina regent d’Espanya —per la minoria d’edat de la seva primogènita Isabel II (1833 — 1840). Maria Cristina, nascuda el 1806 a Palerm (Sicília), era membre de la branca borbònica dels Dues Sicílies, que ocupaven el tron de Nàpols des de la invasió espanyola de 1735. Era neboda carnal i quarta esposa del seu marit, i l'única que li donaria descendència que sobreviuria la infantesa.
En quedar vídua va esclatar la I Guerra Carlina (1833 — 1840), impulsada pel seu cunyat Carles, germà petit del difunt rei que, emparant-se en la vigència de la Llei Sàlica promulgada pel seu avantpassat Felip V (1713) no va acceptar el testament a favor d’Isabel (la filla del monarca traspassat). Però tot i que els partidaris de la vídua i l’òrfena —els liberals— van acabar guanyant aquell conflicte, a la conclusió de la guerra (1840) va ser obligada a abandonar la regència a causa d’un gran escàndol de corrupció anomenat "el bolsillo secreto". A partir d’aquell moment, només conservaria la categoria protocol·lària de "reina-mare".
El "bolsillo secreto" era un fons opac, creat totalment al marge de qualsevol control fiscal i tributari de l’estat, que tenia el seu origen en les mal anomenades Abdicacions de Baiona (1808). En aquell acte, Ferran VII havia venut la corona espanyola a Napoleó a canvi, entre altres contrapartides, d’una pensió anual i vitalícia de quatre milions de francs francesos de l’època. Després de la derrota de Napoleó als camps de batalla (1814), les potències guanyadores van obligar Ferran VII a ocupar, de nou, el tron espanyol, però aquest mai va retornar al tresor francès les quantitats que havia rebut entre 1808 i 1814 (entre vint-i-quatre i trenta milions de francs).
Conclosa la Primera Guerra Carlina (1840), Espanya estava en una situació de ruïna económica absoluta i el general Espartero —el nou home fort de la política espanyola— va exigir a la regent el lliurament d’aquell "bolsillo secreto". La negativa de Maria Cristina va provocar una gegantina crisi política que es resoldria amb el seu cessament. No obstant això, com a reina-mare va continuar gaudint de molt poder a la cort i va emprar el "bolsillo secreto" per a tota mena de negocis que anaven des del ferrocarril, fins al finançament de cops d’estat a les joves repúbliques americanes o la creació de la que seria la xarxa de comerç il·legal d’esclaus més gran del món.