Tal dia com avui de l’any 1720, fa 302 anys, a Barcelona, moria Josep de Vilamala, que havia estat el 121è President de la Generalitat durant la darrera etapa de la Generalitat foral (1713-1714). Josep de Vilamala va ser el darrer president de Catalunya elegit pels Braços Estaments, també anomenats Tres Comuns (la representació política del país en forma de Corts permanents, que reunia els representants dels braços o estaments reial, nobiliari i eclesiàstic). Josep de Vilamala va ser, també, el darrer president de Catalunya de condició eclesiàstica. En aquest punt és important destacar que els presidents de la Generalitat, des de la creació de la institució (1359), sempre havien estat, per sistema, un dels representants de l’estament eclesiàstic; bàsicament per evitar les lluites internes entre els braços reial (popular) i nobiliari.
Josep de Vilamala va assolir el càrrec en un moment convuls (22 de juliol de 1713). Les tropes borbòniques francocastellanes ja havien iniciat l’ocupació del país; i les seves funcions van quedar molt condicionades per aquell context especial. L’aliança internacional austriacista ja havia evacuat les tropes de Catalunya (30 de juny de 1713), deixant Catalunya sola contra les monarquies borbòniques francesa i espanyola. I els Tres Comuns havien votat la resistència a ultrança i la creació d’una Junta de Guerra que seria un organisme que es situava per damunt de la Generalitat i del Consell de Cent (6 de juliol de 1713). Per aquest darrer motiu, el seu paper va quedar totalment subordinat al de Rafael de Casanova, elegit president de la Junta de Guerra i que va actuar com un veritable president de la República de Catalunya.