Tal dia com avui de l’any 1895, fa 127 anys, a Barcelona; moria Josep Oriol Mestres i Esplugas, que havia estat l’arquitecte del primer edifici que es va construir a l’Eixample de Barcelona. Mestres va ser el director de l’obra de la Casa Gibert, que es va construir l’any 1861 a la plaça de Catalunya. La Casa Gibert va ser una construcció noble de planta baixa i dos pisos rematats amb un conjunt de torretes emmerletades a la part superior de l’edifici. Va ser promoguda pel negociant Manuel Gibert i Sans (Barcelona, 1795 – 1873), que en el decurs de la seva vida va ser president del Liceu i de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Mataró.
Inicialment, la plaça de Catalunya no existia en el Pla d’Eixample de Cerdà. Però la pressió popular va obligar l’Ajuntament de l’època a destinar aquell espai al traçat d’una plaça. Segons l’historiador Enric H. March: “Víctor Balaguer en el seu llibre Las calles de Barcelona, publicat el 1865, ja feia esment de l'oficiosa Plaça Catalunya i citava 'una vasta extensión de terreno que el público ha dado en llamar plaza y que las gacetillas de los periódicos y el vulgo han bautizado con el nombre de "Plaza Cataluña'. El cas és que la Casa Gibert, va ser construïda dins els terrenys que la posterior urbanització de la plaça Catalunya va reservar a espai públic”.
Això va provocar que la Casa Gibert tingués una existència efímera. Va ser enderrocada el 1895 després de ser aprovada la reordenació definitiva de la plaça de Catalunya. No obstant això, va tenir una vida molt activa: durant les dècades de 1870 i 1880, una part important de l’edifici va acollir les instal·lacions del Col·legi de Vilar, creat i dirigit pel professor Santiago Vilar; i que depenia del Liceu Universitari. Segons un anunci publicitari de l’època (1881) al Col·legi de Vilar s’impartia ensenyament de pàrvuls i de Primera Ensenyança; i ensenyaments professionals de comerç, d’idiomes, de “adornos” i de preparació per a estudis superiors.