Tal dia com avui de l’any 1700, fa 325 anys, a Salem (llavors colònia anglesa de Massachusetts, a Nord-amèrica), moria John Hale, pastor purità de la comunitat local que, entre el febrer del 1692 i el maig del 1693, havia construït les proves inculpatòries en el procés judicial contra les mal anomenades “Bruixes de Salem”. La historiografia contemporània descriu aquest episodi històric com un fenomen d’histèria col·lectiva que hauria esclatat sobre un escenari social i polític especialment adobat. Segons la mateixa historiografia, poc abans va esclatar una crisi molt important a Massachusetts, provocada per les matances de colons anglesos perpetrades pels natius abenaki, i que posaven fi a un llarg període de pau i convivència.

L’arquitectura teocràtica d’aquella societat colonial (formada durant el segle XVII a partir de diverses onades de refugiats religiosos anglesos) va ser determinant per a covar el fenomen, que conduiria a la detenció i tortura de més de 200 persones i a l’execució de 25. Aquestes persones van ser acusades d’invocar, amb l’ús de la bruixeria, els mortífers atacs indígenes, amb el propòsit d’usurpar les granges i les terres de les víctimes. En aquell clima de terror, el pastor purità John Hale va adoctrinar diversos testimonis perquè formulessin acusacions d’“aflicció” (provocar desgràcies i mals). Hale, nascut, criat i educat a la colònia, tenia un gran ascendent sobre aquella societat i les proves que va fabricar mai no van ser qüestionades.

Però la truita va girar-se quan una de les testimonis que havia adoctrinat —Mary Herrick, de 17 anys— va acusar l’esposa de Hale —Sarah— d’invocar l’esperit d’una de les executades —Mary Eastey— amb el propòsit d’“afligir-la”. Sarah Hale mai no va ser arrestada ni interrogada. Però a partir d’aquell moment, Hale, atemorit pel clima d’histèria que ell mateix havia contribuït a crear, es va anar separant dels judicis. Segons la investigació, el “no cas Sarah” va ser un punt d’inflexió: la societat de Salem va començar a desconfiar de Hale i la seva parròquia es va veure reduïda al no-res. En aquell temps, els pastors eren sostinguts econòmicament per la seva feligresia i Hale moriria set anys més tard, en la solitud i en la indigència.