Tal dia com avui de l’any 1931, fa 92 anys, a París, moria Josep Joffre i Plas (Ribesaltes, Rosselló, 1852), que havia estat mariscal de França i un dels militars més destacats de l’exèrcit francès durant la I Guerra Mundial (1914-1918). A l’inici d’aquell conflicte, Joffre va salvar París de l’ocupació alemanya i va desplaçar sis mil reservistes amb gran rapidesa al front del Marne (situat entre 100 i 300 quilòmetres a l’est) amb els famosos taxis Renault de la capital francesa. No obstant això, no va poder evitar les derrotes franceses a Verdun i al Somme, que si bé no van posar París en situació d’amenaça real, sí que van cronificar el front de guerra en sòl francès.

A finals de 1916 va ser rellevat pel general Nivelle i va ser enviat en missió diplomàtica a Nord-amèrica. A Nova York va despertar un gran entusiasme popular, i la premsa el va presentar com un heroi nacional. La seva figura va ser comparada a la del general francès Lafayette, que havia estat un dels herois de l’exèrcit nord-americà a la Guerra de la Independència (1775-1783). En el decurs d’aquella missió diplomàtica va mantenir llargues entrevistes amb el president nord-americà Wilson, que inicialment havia proclamat la neutralitat dels Estats Units, i va aconseguir que els nord-americans entressin a la guerra amb l’eix aliat (França, Gran Bretanya i Itàlia).

Joffre era fill d’una família catalanoparlant, i el català havia estat la seva llengua materna. Això faria que, en el decurs de la seva vida, mantingués una intensa relació amb la Catalunya Nord i amb el Principat i amb els moviments culturals i polítics catalanistes. La seva casa pairal de Ribesaltes va ser centre de reunió d’intel·lectuals catalanistes i, fins i tot, d’acollida de polítics independentistes perseguits per l’estat espanyol. Conclosa la I Guerra Mundial, Joffre va ser convidat a presidir els Jocs Florals, a Barcelona, que es van celebrar en un context reivindicatiu, per la negativa espanyola a tramitar la proposta d’autogovern de 1919.

Durant els primers compassos de la I Guerra Mundial, Joffre també havia tingut un paper protagonista en la participació catalana al conflicte. Joffre —general en cap de l’exèrcit francès— i Prat de la Riba —president de la Mancomunitat de Catalunya— van pactar la creació d’una companyia de voluntaris catalans que combatria al front del Marne, defensant París. Aquesta companyia, anomenada Comitè de Germanor de Voluntaris i que la investigació historiogràfica quantifica en uns 6.000 efectius, va tenir un paper molt rellevant en aquell conflicte, i va contribuir poderosament a la internacionalització de les reivindicacions nacionals de Catalunya.