Tal dia com avui de l'any 1673, fa 344 anys, moria a Amsterdam (Països Baixos) Joan Blaeu, que va ser el cartògraf europeu més destacat i prestigiós de la centúria del 1600. Nascut a Alkmaar (Països Baixos) l'any 1596, era fill del cartògraf Willem Blaeu que de jove havia estat deixeble del geògraf flamenc Abraham Ortellius, autor del Theatrum Orbis Terrarum (1570), l'obra cimera de la cartografia renaixentista. Amb 70 mapes dels quatre continents, inspiraria el Civitates Orbis Terrarum, de Georg Braun i Frans Hogenberg, la selecció més completa de vistes panoràmiques, plànols i comentaris textuals de ciutats publicada a l'Edat Moderna.
Els Blaeu -Willem, el pare, i Joan i Cornelius, els fills- van recollir el testimoni dels mestres Ortellius, Braun i Hogenberg i van convertir el seu estudi d'Amsterdam en el taller de cartografia més prestigiós d'Europa. Van treballar per encàrrec de diverses cases reials europees. Van dibuixar amb diligència i amb precisió els mapes actualitzats d'una Europa sotmesa a canvis permanents de límits polítics. Els Blaeu van editar i publicar un mapa del continent que marca amb precisió les fronteres del Principat de Catalunya, que correspon a la primera República, clarament delimitada respecte als dominis de la monarquia hispànica i de la monarquia francesa.
El mapa dels Blaeu (1650) -Joan i Cornelius- es va editar i publicar durant els anys de la revolució independentista dels Segadors (1640-1652). Les institucions de govern del Principat de Catalunya havien proclamat la independència (1641) i aquesta sobirania va ser efectiva fins al final de la guerra (1652). El mapa de Joan Blaeu desmenteix la historiografia espanyola, que tradicionalment ha negat el caràcter independentista de la revolució dels Segadors i el reconeixement polític de l'Estat català en el panorama polític internacional de l'època. El prestigi inqüestionable de l'estudi dels Blaeu, reconegut arreu, confirma que Catalunya, l'any 1650, era un Estat independent.