Tal dia com avui de l’any 1809, fa 215 anys, a Santpedor (el Bages), moria Isidre Llussà i Casanovas, el jove que havia inspirat el fals mite del “Timbaler del Bruc” i l’enganyosa versió de la fugida de les tropes del règim napoleònic a Catalunya amb el ressò produït per les muntanyes de Montserrat pel repic d’un timbal. Aquell fals mite i aquella enganyosa versió es van forjar a partir de la publicació d’un article al rotatiu ultracatòlic, absolutista i antibonapartista “Diario de Manresa”, que a la seva edició del 26/09/1808 (tres mesos i mig després dels pretesos fets) publicava, en rigorós castellà, que “un joven patriota” havia derrotat “al invasor francés, solo con sus propias fuerzas, sin caballería, artillería ni jefe militar que lo dirigiera”.

A partir de la dècada de 1830, aquesta versió va ser àmpliament difosa per aquell primigeni nacionalisme espanyol, paradoxalment de factura liberal, que pretenia diluir la personalitat catalana fabricant un mite de l’espanyolitat amb barretina i espardenyes. Durant més d’un segle, fins a la dècada de 1970, els llibres de text del sistema d’ensenyament espanyol, van donar per certa l’enganyosa versió creada el 1808. Però la investigació històrica ha desmentit aquella versió i ha desballestat aquell fals mite. En el moment en què es va produir la primera batalla del Bruc (1808), Llussà (nascut el 1791) ja no era un nen, sinó que —en aquell context social i cronològic— era un fadrí en edat de casar.

La mateixa investigació ha posat en relleu les moltes contradiccions que envolten aquella figura. Per una banda, els conceptes “pàtria” i “patriota” que s’empren per a descriure la figura i la missió del Timbaler són de claríssima factura revolucionària (francesa i americana), i no arrelen en territori peninsular fins que els liberals espanyols (d’inspiració jacobina francesa) no es consoliden en el poder (1833), un quart de segle després d’aquella batalla. I, per una altra banda, sabem que l’exèrcit napoleònic era a Catalunya en virtut d’un tractat entre les cancelleries de París i Madrid, i les tropes del Timbaler estaven formades per desertors espanyols, mercenaris suïssos i sometents catalans reclutats pel baix clergat antibonapartista.