Tal dia com avui de l’any 1087, fa 938 anys, a Rouen (ducat independent de Normandia), moria Guillem el Conqueridor, que havia estat duc independent de Normandia (1035-1087), per herència paterna, i rei d’Anglaterra (1066-1087), per conquesta militar. Guillem va ser un dels elements més genuïns de les classes oligàrquiques normandes, creades pel viking Rol·ló i les seves hosts, que dos segles abans (principis del segle X) s’havien establert a la vall baixa del riu Sena —territori que havia estat del regne de França— i havien creat un domini independent anomenat Normandia.

Aquestes oligarquies normandes eren el resultat del mestissatge entre les elits guerreres vikingues establertes a Normandia i les dones autòctones (en aquest establiment, els escandinaus pràcticament no van aportar població femenina pròpia). Durant segles (del X al XIII), aquestes elits no només van defensar la independència del seu domini, sinó que van ser una font inesgotable de mercenaris (empresaris de la guerra i les seves colles de guerrers). I no només serien presents en tots els focus de conflicte de l’època, sinó que també crearien dominis propis (Sicília, Calàbria, Pulla, Anglaterra, Tarragona). 

En el decurs del temps, les empreses militars més importants d’aquestes elits normandes serien la invasió del sud de la península italiana i de l’illa siciliana —per encàrrec del Pontificat— i la creació dels dominis propis de Pulla-Calàbria (1043) i de Sicília (1071), que governarien la família normanda Hauteville, i la invasió d’Anglaterra (1066) —aprofitant l’anarquia que imperava a l’illa britànica. La invasió normanda d’Anglaterra seria liderada per Guillem, que després d’una victoriosa campanya es faria proclamar rei d’Anglaterra. Aquella conquesta està il·lustrada al Tapís de Bayeux.

La conquesta normanda d’Anglaterra canviaria la història d’Europa. Des de llavors, es produiria una acció constant d’enllaços matrimonials entre les cases reials d’Anglaterra (els Plantagenet, descendents de Guillem) i de França (els Capet, que des de l’establiment de Rol·ló conservaven certs drets feudals de preeminència sobre els ducs normands, i des de Guillem, també sobre els nous reis d’Anglaterra). Però això, en lloc de crear escenaris de pau i d’entesa, promouria una escalada de rivalitat Plantagenet-Capet per a reunir les dues corones en una sola testa.

Aquesta tensió permanent contribuiria decisivament a l’esclat de la Guerra dels Cent Anys (1337-1453/75), el conflicte més llarg de la història europea i la veritable primera gran guerra europea, per la implicació de totes les potències continentals.