Tal dia com avui de l’any 1980, fa 45 anys, a l’exili de Guadalajara (Mèxic); moria Joan Garcia Oliver; que, durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) havia estat —amb Federica Montseny— el líder de l’anarquisme català. Després de la guerra urbana de Barcelona —entre les forces lleials a la Generalitat i els militars colpistes (19 i 20 de juliol de 1936), que es saldaria amb la victòria dels primers—, va impulsar la creació del Comitè de Milícies Antifeixistes —el govern de facto de Catalunya durant l’anomenat període revolucionari (juliol, 1936 – maig, 1937).
Durant aquesta etapa, Garcia Oliver va renunciar als postulats de l’anarquisme i va exercir responsabilitats de govern. Va ser conseller de Guerra del govern revolucionari català i un dels creadors de les temibles Patrulles de Control, que saquejarien i assassinarien més de 8.300 persones a la rereguarda republicana catalana. I va ser ministre de Justícia del govern central de la República i va ordenar la destrucció de tots els expedients penals i l’excarceració de tots els presos comuns amb el propòsit d’incorporar-los a les columnes revolucionàries que combatien a la guerra.
Joan Garcia Oliver havia nascut a Reus el 1902 en una família molt humil, formada per Josep Garcia, de Xàtiva i treballador de La Fabril Algodonera, anomenada popularment Vapor Nou; i Antonia Oliver, de Reus i treballadora en diversos obradors tèxtils de la ciutat. Garcia Oliver va treballar des dels vuit anys en diversos oficis, fins que als quinze va marxar a Barcelona i va es va iniciar com a cambrer. En el desenvolupament d’aquesta professió començaria la seva carrera sindical. A través del Sindicat de l’Alimentació de la CNT es convertiria en un destacat activista anarquista.
Durant els anys de plom del pistolerisme (1919-1923) que culminarien amb l’assassinat del Noi del Sucre, va radicalitzar la seva postura i va acabar formant del grup terrorista “Los Solidarios” (1923-1931). Va estar empresonat en diverses ocasions i amb la proclamació de la República (1931) va ser amnistiat i va iniciar la seva carrera política. Durant aquesta etapa, va facilitar el desembarcament de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) que fagocitaria la CNT i sabotejaria, amb permanents vagues salvatges, l’obra de govern de l'acabada de restaurar Generalitat (1931-1939).
A finals de la dècada de 1970, va retornar puntualment a Catalunya i durant l’assistència a un míting de la CNT se li atribuiria la frase “a la nostra època (abans de la fi de la Guerra Civil) la gent que anava als nostres mítings parlava en català, i ara veig que tots els que venen es passen el dia parlant en castellà”.