Tal dia com avui de l’any 1828, fa 195 anys, a Barcelona; moria el metge, físic, enginyer i meteoròleg Francesc Salvà i Campillo; que havia estat l’inventor més prolífic de l’etapa de la Il·lustració catalana (segle XVIII). De fet, algunes veus consideren Salvà com la figura més rellevant d’aquest moviment acadèmic i científic a Catalunya. Salvà (Barcelona, 1751 – 1828); havia estudiat medicina a les universitats de València, d’Osca i de Tolosa de Llenguadoc; i a l’Acadèmia de Medicina Pràctica de Barcelona, de la Junta de Comerç (a la Casa de la Llotja).

Salvà va ser el coinventor d’una màquina per al tractament del cànem i el lli (1784); va ser el primer, a la península ibèrica, que va elevar globus aerostàtics (1784) i el primer en la creació de registres meteorològics (finals del segle XVIII i principis del XIX); va idear un mitjà de transport que es desplaçava per carrils (finals del segle XVIII); va ser un precursor de la navegació submarina, amb el disseny d’un vaixell-peix molt rudimentari però que s’anticipava mig segle a l'Ictineo de Monturiol (1800); i va inventar diversos mètodes de conservació d’aliments (segle XIX).

Però l’aportació més destacada de Salvà al món de la ciència va ser el prototipus de telègraf elèctric (1791), destinat a substituir el telègraf òptic, i que serviria d’inspiració a Marconi per presentar el model definitiu. Les proves del prototipus de Salvà es van portar a terme a la seva casa del carrer de Petritxol a Barcelona. Salvà va proposar unir Barcelona i Palma amb el seu telègraf elèctric; però poc després va ser arrestat per les autoritats espanyoles (1800), acusat de simpatitzar amb les idees revolucionàries i republicanes franceses, i el projecte va quedar en l’oblit. Va morir uns anys després (1828) i en el seu testament, redactat en català, llegava el seu cos a la ciència.