Tal dia com avui de l’any 2004, fa 19 anys, a Olocau de Carraixet (a 40 quilòmetres al nord-oest de València cap-i-casal) moria Florenci Pla Meseguer, conegut popularment com “Teresot”, com “La Pastora” o com “Durruti”, i que, durant les dècades de 1940 i de 1950 havia estat un dels guerrillers antifranquistes més actius a la muntanya del Maestrat valencià i aragonès, als Ports de Tortosa-Beseit, i a la vall catalana de l’Ebre. De fet, va ser el darrer guerriller antifranquista del País Valencià, i no va cessar la seva activitat fins que, després de perdre tots els companys, va abandonar la guerrilla i es va exiliar al Principat d’Andorra.

Nascut el 1917 en un mas aïllat a Vallibona (a la zona muntanyosa del Maestrat valencià), amb una malformació congènita que, actualment, es diagnostica com a intersexualitat, els seus pares el van inscriure com a Teresa, per a evitar-li el servei militar. Però quan va arribar a la pubertat, va començar a mostrar caràcters sexuals masculins, i tot i que va continuar vestint com una dona, va passar a ser conegut en el seu entorn amb el malnom de “Teresot”. Aprofitant l’esclat de la Guerra Civil Espanyola (1936) es va voler allistar al bàndol republicà per aconseguir documentació que acredités el seu gènere masculí, però no ho va aconseguir.

Després de la guerra va treballar com a pastor transhumant en diverses masies aïllades, i d’aquesta forma va entrar en contacte amb la resistència antifranquista clandestina. Entre 1943 i 1948 va fer tasques de subministrament d’aliments i de municions a partides guerrilleres emboscades. Però en una operació policial va ser detingut, brutalment torturat i salvatgement violat per un grup de Guàrdies Civils encapçalats pel tinent Mangas, i per un grup de sometents dels pobles del voltant de Morella. Després d’aquell macabre incident, i de l’assassinat, també a mans de la Guàrdia Civil, del seu patró, el masover Francesc Gisbert, es va emboscar definitivament.

Entre 1948 i 1950 va participar en diverses accions importants, però a partir de 1951, la guerrilla del sector AGLA (Agrupació Guerrillera del Llevant i Aragó) va quedar progressivament desarticulada, i Francisco Serrano “El Rubio” i Florenci Pla “Teresot” van haver de limitar els seus moviments a la pura i estricta supervivència. “El Rubio” va morir el 1954 en el decurs d’un atracament a Tortosa. I després d’aquell incident, Florenci encara deambularia un temps per les muntanyes dels Ports de Tortosa-Beseit, fins que finalment s’exiliaria al Principat d’Andorra (1956). Allà es guanyaria la vida com a pastor transhumant i com a contrabandista de tabac.

El 1960 va ser detingut per la policia andorrana, per la delació d’uns altres contrabandistes, i va ser lliurat a la Guàrdia Civil espanyola. La justícia espanyola, sense proves de cap mena, li va imputar dotzenes de crims, i el periodista Enrique Rubio, d’El Caso, el va convertir en un monstre mediàtic. Va ser condemnat a pena de mort, posteriorment commutada per cadena perpetua (1960), i, després de disset anys de presó, amb la definitiva desaparició del règim dictatorial franquista va ser indultat (1977). El 25 de març de 1980, el Registre Civil de València acceptava la seva demanda i l'inscrivia com a Florenci. Va morir a Olocau de Carraixet als 86 anys.