Tal dia com avui de l’any 1943, fa 83 anys, a l’exili de Mèxic, moria Jaume Aiguader i Miró, dirigent de la formació independentista Estat Català i que havia estat el primer alcalde independentista de Barcelona. Aiguader havia format part de les llistes d’ERC a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, els primers comicis que se celebraven després de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930/31). En aquell moment, ERC era una plataforma formada per dos partits independentistes (Estat Català i Grup d’Opinió) i dos de federalistes (Partit Català Republicà i Joventut Republicana de Lleida). En la constitució del primer consistori municipal, va ser elegit alcalde.
Jaume Aiguader (Reus, 1882) havia estudiat la carrera de medicina i, abans de ser alcalde, havia exercit com a metge del Cos Mèdic Municipal de Barcelona. El 1927, en plena dictadura de Primo de Rivera, va ingressar al, llavors, partit clandestí Estat Català i, el 1930, va participar, com a representant del seu partit, en el també clandestí Pacte de Sant Sebastià (l’acord de tots els partits republicans de l’Estat espanyol per a conduir el país cap a una forma de govern republicana). Va ser un dels puntals de Francesc Macià en la creació de la plataforma ERC i en la restauració de l’autogovern de Catalunya. El 1934 va renunciar al càrrec per a dedicar-se exclusivament a la tasca de diputat.
Durant els primers compassos de la Guerra Civil (setembre, 1936), va ser nomenat ministre de Treball i Assistència Social d’un govern de coalició liderat pel PSOE, però, dos anys després (agost, 1938), dimitiria per la deriva manifestament anticatalana del govern Negrín (lleves del Biberó). A inicis del 1939, durant l’ocupació franquista de Catalunya, va marxar a l’exili de França i, el 1940, poc després de l’ocupació alemanya de París, se’n va anar a Mèxic. Allà va exercir com a metge i va col·laborar activament en publicacions a la premsa catalanista a l’exili i a la premsa de divulgació científica. Va morir a l’exili de Mèxic als 61 anys.