Tal dia com avui de l’any 1798, fa 227 anys, a Duchov (llavors regne de Bohèmia i actualment República Txeca), moria Giacomo Casanova, que durant bona part de la seva vida havia treballat com a espia al servei de diverses cancelleries d’Europa. Casanova havia nascut el 1725 a Venècia i, segons els seus biògrafs, era fill il·legítim del poderós empresari teatral i polític venecià Michele Grimani i de l’actriu còmica veneciana Maria Giovanna Farussi, més coneguda amb els noms artístics de Zanetta Farussi i de La Buranella (la de Burano, una de les illes de Venècia).

Els mateixos biògrafs apunten que en quedar embarassada Zanetta (només tenia 17 anys), l’empresari Grimani li va arranjar el matrimoni amb el reconegut actor Gaetano Casanova (un venecià d’origen català o aragonès que li doblava l’edat). A canvi, els va procurar un important i beneficiós contracte per a actuar als principals teatres de Londres durant una temporada. Allà va néixer Francesco, de qui es va dir que era fill biològic de l’hereu al tron britànic. Poc després, retornarien a Venècia i Giacomo rebria una acuradíssima educació, pagada pel seu pare biològic.

L’acurada educació rebuda i la seva intel·ligència natural li permetrien entrar al servei de diverses cancelleries. Com a espia, va treballar al servei de Venècia, França, la Gran Bretanya, Àustria-Hongria i alguns biògrafs apunten que hauria col·laborat amb els independentistes nord-americans. Com a espia, va protagonitzar un gran escàndol a Barcelona. El desembre del 1767, Casanova va viatjar a la capital catalana per a entrevistar-se amb la seva col·laboradora, la també veneciana Teresa Bergonzi, oficialment la segona ballarina del Teatre de la Santa Creu.

L’escàndol va saltar quan l’aragonès Ambrosio de Funes —comte de Ricla, cunyat del primer ministre Aranda i capità general de Catalunya, amb un ampli historial personal de corrupció— es va assabentar que la seva amant clandestina, Teresa Bergonzi, era una col·laboradora de Casanova, en aquell moment al servei de França. Ricla va embogir de ràbia i amb el propòsit de desactivar i arruïnar l’espia ho va pregonar als quatre vents, malgrat que, d’aquesta manera, també es delatava ell mateix.

L’escàndol va ser tan gran que va obligar Josep Climent, bisbe de Barcelona, a demanar al govern de Madrid el relleu de Ricla. No obstant això, el primer ministre Aranda el va mantenir al càrrec unes setmanes, temps durant el qual va posar tota la maquinària policial espanyola a la cacera de Casanova. Poc temps després, la Bergonzi seria desterrada i confinada a València, Ricla seria rescatat pel seu cunyat i nomenat ministre a Madrid i Casanova patiria un intent d’assassinat a Ais de Provença, molt probablement, a mans dels sequaços de l’antic capità general.