Tal dia com avui de l’any 1641, fa 385 anys, a Barcelona, moria Pau Claris i Casademunt, en aquell moment president del Principat independent de Catalunya (des del 23 de gener del 1641) i que, anteriorment, havia estat president de la primera República Catalana (17 a 23 de gener del 1641). Pau Claris havia estat nomenat president de la Generalitat (1638) durant la crisi política i econòmica que conduiria a la Revolució dels Segadors (1640) i la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1651/59).

Com a president de la Generalitat, havia ordenat l’inici de negociacions amb la monarquia francesa després que el rei hispànic Felip IV declarés, formalment, la guerra a Catalunya (1 de setembre del 1640), fins llavors un estat que formava part de l’edifici polític hispànic i amb una relació bilateral pròpia amb el poder central. Aquestes negociacions, que serien el punt de partida de l’aliança catalanofrancesa, es portarien a terme a Ceret (7 de setembre del 1640).

Pau Claris havia liderat aquest procés, i quan l’exèrcit de la monarquia hispànica havia iniciat l'ocupació de Catalunya (novembre, 1640) havia pronunciat un discurs que començava dient: “Castella, superba i miserable, no aconsegueix un petit triomf sense llargues opressions, pregunteu als seus habitants si viuen envejosos de l’afecció que tenim a la nostra llibertat”. El 26 de gener del 1641, l’exèrcit aliat catalanofrancès derrotava els hispànics a Montjuïc.

El 20 de febrer del 1641, coincidint amb l’arribada de Philippe de La Mothe-Houdancort —el nou representant de França a Catalunya—, el president Claris va emmalaltir. Durant les setmanes següents, el seu estat de salut va empitjorar i acabaria expirant a ¾ de 12 de la nit del 27 de febrer. Segons el professor Antoni Simón i Tarrès (UAB) —un dels grans investigadors d’aquest període històric—, el president Claris va ser emmetzinat amb un potent verí anomenat Acqua di Nàpoli, elaborat amb arsènic i herbes.

La teoria de l’emmetzinament va circular des d’un primer moment. Durant el període de deteriorament progressiu de la salut del president, Roger de Bossost, baró d’Espenan i primer representant francès a Catalunya, escriuria al cardenal Richelieu —primer ministre de França— informant-lo de les seves sospites que la causa d’aquella malaltia era un emmetzinament i que l’ordre d’assassinar el president de Catalunya hauria partit de la cancelleria hispànica —del rei Felip IV o del comte-duc d’Olivares— i hauria estat ordida per l’oficina del Gran Espía del Reino.