Tal dia com avui de l’any 1558, fa 467 anys, al monestir de Yuste (Extremadura, Corona castellanolleonesa), moria Carles d’Habsburg, net i successor dels Reis Catòlics, que havia governat com a Carles I de Catalunya-Aragó, I de Castella i Lleó, V de Navarra i V del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1558). Carles va reunir un immens patrimoni procedent de l'herència paterna (Àustria, Bohèmia Borgonya, Països Baixos) i materna (Catalunya-Aragó i les possessions italianes, Castella i Lleó, Navarra i les possessions hispàniques al continent americà), i es va convertir en el monarca més poderós del món. El lideratge mundial de la monarquia hispànica s’iniciaria amb el regnat de Carles (1519) i es projectaria en el temps fins a la Pau dels Pirineus (1659), que cediria el relleu a França.

L’inici del regnat de Carles va estar marcat pels conflictes: revolucions de les Germanies valencianes (1519-1522), dels comuneros castellans (1520-1521) i de les Germanies mallorquines (1521-1523), que havien estat brutalment esclafades pel poder reial. I la seva mort també va estar marcada per un seguit de conflictes que posaven en relleu la feblesa de l’edifici polític que havia construït i la dependència extrema de l’extracció de metalls americans per a la seva conservació. El seu germà petit, Ferran —que havia estat criat i educat per Ferran el Catòlic—, va separar els estats Habsburg centreeuropeus i el ceptre imperial, no sense una forta oposició hispànica, i es va proclamar sobirà d’aquell lot.

També les Províncies Unides (els Països Baixos neerlandesos) van iniciar el camí de la independència. I els principats protestants del Sacre Imperi (centre i nord del conglomerat romanogermànic) es van rebel·lar contra el poder central, van expulsar les jerarquies catòliques i van aconseguir el reconeixement  a la llibertat de culte. Els monarques hispànics de la casa Habsburg descendents de Carles (Felip II, Felip III, Felip IV i Carles II) mai no van aconseguir recuperar la influència sobre els prínceps electors del Sacre Imperi i mai no serien emperadors. I, en canvi, els descendents del seu germà Ferran ho serien fins a la dissolució de l’Imperi (1806) i fins a la desaparició de l’Imperi austrohongarès (1918).