Tal dia com avui de l’any 1396, fa 623 anys, moria a Foixà (Baix Empordà) el comte-rei Joan I, conegut com “el Descurat”, “el Caçador” o “l’Amador de la Gentilesa”. Joan I va morir, oficialment, desnucat al caure del cavall en el decurs d’una cacera. Però les estranyes circumstàncies en que es va produir aquell accident (Joan I era un expert genet i un consumat caçador) van envoltar aquella mort d’un paisatge de misteri i de sospites. Joan I i la seva segona esposa, la reina Violant de Bar (neta del rei Joan II de França), s’havien aproximat molt als interessos de la monarquia francesa; i aquest viratge polític havia provocat un fort malestar a les classes dominants del país, tant entre les oligarquies nobiliàries com entre les elits mercantils.

Però allò que més va marcar el regnat de Joan I va ser el desordre provocat per l’actitud dimissionària del monarca. Joan I seria l’antítesi del seu pare i predecessor, el comte-rei Pere III. Mai va mostrar cap interès per la governació dels seus dominis i, durant el seu regnat (1387-1396) sempre prioritzaria les activitats intel·lectuals i ocioses a les obligacions polítiques. Va promoure una cort sempre plena de luxe i refinaments; i es manifestaria com un gran intel·lectual, acumulant coneixements de belles arts, música, literatura i astrologia; disciplines acadèmiques que protegiria especialment. Per aquest motiu se l’anomenaria, també, “l’Amador de la Gentilesa”. Una altra de les seves gran aficions seria la caça, i per aquest motiu rebria, també l’apel·latiu del “Caçador”.

Tots els grans fenòmens que havien precedit el seu regnat (la Pesta Negra de 1348 i les grans crisis sistèmiques posteriors que anunciaven la fi de l’Edat Mitjana), li van deixar un paisatge general d’inseguretat i de violència que mai va saber governar. Per aquest motiu se l’anomenaria “el Descurat”. Durant el seu regnat es produirien diversos avalots locals contra la població jueva radicada als seus dominis que culminarien amb el gran pogrom de 1391 i la desaparició de la pràctica totalitat dels calls catalans. Joan I, no tan sols mai va saber anticipar-se; sinó que tampoc va ser capaç de donar una resposta a la brutal explosió de violència de 1391, i es va desentendre totalment de les obligacions que tenia amb la comunitat jueva, tradicional aliada de la casa comtal barcelonina.