Tal dia com avui de l’any 1700, fa 323 anys, a Madrid, moria el rei Carles II, conegut popularment amb el malnom de “l’Encantat”. Carles, que es deia com el primer rei Habsburg de la monarquia hispànica (Carles de Gant), seria també el darrer monarca hispànic d’aquesta nissaga. Moriria sense descendència i el seu polèmic testament (que bona part de la investigació actual considera falsificat) obriria les portes del tron hispànic a la nissaga borbònica, en la figura de Felip V. Carles II, nascut a Madrid el 1661, era l’únic fill mascle legítim de Felip IV que li va sobreviure. Era un dels tretze fills del rei, i un dels sis del segon matrimoni (amb Maria Anna d’Àustria).

Carles II ja va néixer amb una greu discapacitat física i intel·lectual, que no era un fet aïllat a la família reial hispànica. Amb anterioritat, el rei havia tingut sis fills que no havien sobreviscut a les primeres setmanes de vida a causa de les importants dificultats sobrevingudes per les discapacitats que els afectaven. En el cas de Carles, la documentació de l’època revela que fins als quatre anys no es va posar dret i va començar a caminar, i fins a l’adolescència va ser alletat per les dides de palau perquè era incapaç de menjar res sòlid. En aquest punt, la documentació detalla que mossegava i causava lesions als pits de les dides.

El nunci papal el va descriure com: “El rei és més aviat baix (…) lleig de rostre; té el coll llarg, la cara llarga i com encorbada cap dalt; el llavi inferior típic dels Àustria; ulls no gaire grans, de color blau turquesa i cutis fi i delicat. El cabell és ros i llarg (…). No pot redreçar el seu cos quan camina, a menys que s'estintoli en una paret, taula o una altra cosa. El seu cos és tan dèbil com la seva ment. De tant en tant, dona senyals d'intel·ligència, de memòria i de certa vivacitat. Normalment, té un aspecte lent i indiferent, pocatraça i indolent, semblant estupefacte. Es pot fer amb ell el que es vulgui, ja que manca de voluntat pròpia”.

La incapacitat de Carles per a engendrar un hereu va obligar la cancelleria hispànica a buscar una solució a la successió, i la cort es va dividir en dos partits. Per una banda, els partidaris de Felip de Borbó, net de Lluís XIV de França i Maria Teresa, germanastra de Carles II (filla del primer matrimoni de Felip IV) i, per una altra banda, els partidaris de Carles d’Habsburg, net de l’emperador Ferran III d’Àustria i de Maria Anna, tieta de Carles II (germana de Felip IV). El mateix dia de la defunció del rei, s’obriria el testament de Carles, que faria que quinze dies després d’aquell decés (15 de novembre de 1700), Lluís XIV de França coronés Felip V rei de les Espanyes a Versalles.