Tal dia com avui de l'any 1562, fa 464 anys, a Rouen (ducat de Normandia, Corona francesa), moria Antoni de Borbó, duc de Vendôme i cap de la casa nobiliària de Borbó (remotament originària d'Alvèrnia, a l'extrem nord-est d'Occitània). Antoni havia nascut el 1518 a La Fère, una petita ciutat de Picardia (llavors situada a l'extrem nord-oest del regne de França i actualment regió dels Alts de França) i era fill de Carles de Vendôme, parent dels reis Lluís XII de França i Francesc I de França, tots dos de la nissaga de Valois.
A trenta anys (1548), va ser casat amb la reina Joana I de Navarra, de vint anys, amb la qual cosa Antoni es convertia en rei consort de Navarra i en el primer Borbó que posava les natges en un tron. Aquell matrimoni obeïa a una estratègia d'estat. Navarra havia perdut el seu territori de la península Ibèrica (entre l'Ebre, al sud, i els Pirineus, al nord), ocupat per les armes castellanolleoneses dirigides per Ferran el Catòlic (1512), i només li restava la part continental (els països històrics de Bearn i de Bigorra, entre els Pirineus, al sud, i el riu Adur, al nord), sense sortida al mar.
En aquell context, la cancelleria de Pau (la nova capital de Navarra) havia planejat el matrimoni de la seva reina amb un parent de la família reial francesa amb el propòsit d'allunyar una amenaça hispànica que semblava que no s'havia aturat als Pirineus. Però, segons alguns historiadors contemporanis basconavarresos, Antoni va ser, en realitat, l'ou de la serp. El seu fill i successor Enric III de Navarra, com a duc de Vendôme, es comprometria obertament en les mal anomenades Guerres de Religió de França (1562-1598).
Enric III de Navarra esdevindria el cap del partit protestant francès i el 1589, després de la mort sense descendència del darrer monarca de la nissaga Valois, seria coronat rei de França. D'aquesta manera —i després de pronunciar la frase "París bé que val una missa"— el fill i successor d'Antoni reunia els trons de Navarra i de França i esdevenia l'arrel de les futures cases de Borbó espanyola i napolitana. Trenta anys més tard (1620), el net d'Antoni —Lluís XIII de França i II de Navarra— liquidaria les institucions i la independència navarreses i incorporaria Navarra a França.