Tal dia com avui de l’any 1046, fa 977 anys, a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà (llavors comtat de Conflent, en l’òrbita política i militar dels comtats de Barcelona i d’Urgell), moria Oliba, que havia estat comte de Berga i de Ripoll, bisbe de Vic, fundador de Montserrat i abat de Ripoll i de Cuixà. Oliba, conegut, com a abat Oliba, era membre de la família Bel·lònida: era fill del comte Oliba I de Cerdanya-Besalú (anomenat Cabreta perquè “quan era despagat o mogut contra alcun menava son peu, e era semblant que cavàs la terra”); era net del comte Miró II de Cerdanya-Besalú; i era besnet del comte Guifré el Pilós, de Barcelona-Girona-Osona-Urgell-Cerdanya-Conflent. Com a besnet de Guinidilda, esposa de Guifré, era descendent de l’emperador Carlemany.

L’aportació més important que va fer a la història va ser la creació de les Assemblees de Pau i Treva. L’abat Oliba va viure una profunda transformació de la societat, impulsada per la mal anomenada Revolució Feudal (segles X i XI) que va desfermar, arreu del continent europeu, un paisatge de violència i de terror protagonitzat pels barons territorials, que perseguia erosionar l’autoritat reial i usurpar el bé públic i la petita propietat pagesa. Aquelles assemblees van ser creades per a esdevenir espais de diàleg i de negociació, reconeguts i validats per tots els actors d’aquella societat, que no tan sols limitarien l’acció d’aquells avariciosos i violents barons feudals, sinó que es convertirien en el precedent més remot de l’actual sistema polític parlamentari.

La primera assemblea, que va reunir tots els estaments d’una societat local de l’època (el poder polític i militar, representat pels barons feudals; el poder cultural i espiritual, representat per les jerarquies eclesiàstiques locals; i la pagesia usurpada o amenaçada de ser usurpada); es va celebrar l’any 1027 (fa quasi un mil·lenni) a la vila de Toluges (al comtat del Rosselló, en l’òrbita política i militar del comtat de Barcelona). Oliba no va aconseguir revertir la situació. Però, malgrat el context de violència imposat pels avariciosos barons feudals, va aconseguir asseure tots els actors d’aquella societat local i els va obligar a adquirir compromisos que, pel fet de ser negociats i pactats en aquella assemblea, passaven a adquirir rang de llei.