Tal dia com avui de l’any 1356, fa 666 anys, a Perpinyà, naixia Martí d’Aragó i de Sicília, segon fill del comte-rei Pere III i de la seva segona esposa (i cosina segona) Elionor de Sicília, germana del rei Pere II de Sicília. Inicialment, Martí no estava destinat a exercir com a monarca, però la prematura mort del seu germà gran Joan I sense descendència masculina i el costum que imperava a la cancelleria de Barcelona que no permetia a les dones ser coronades com a reines titulars, el va conduir al tron. A la mort de Joan I (1396), les filles del difunt (Joana i Violant) van ser apartades de la carrera successòria i Martí es va convertir en el nou sobirà de la corona catalanoaragonesa.
Martí I, a diferència dels seus predecessors, no va tenir un regnat marcat per grans empreses de conquesta militar. Exceptuant la darrera fase de la campanya de Sardenya, el seu regnat va ser relativament tranquil. Però es van crear institucions que farien possible el redreçament econòmic del país després de les crisis de la Pesta Negra (1348-1351) i dels Pogroms (1391). Una d’aquestes institucions seria la Taula de Canvi, instal·lada a la Casa de la Llotja (1401), que seria el primer banc públic de la història. La Taula de Canvi va ser creada pel Consell de Cent a instàncies del Consolat de Mar, i Martí I, en nom de la corona, hi va donar el suport necessari.
Però, paradoxalment, Martí I es convertiria en un personatge rellevant de la història a partir del moment de la seva mort. L’únic fill que havia sobreviscut la infantesa i l'adolescència, Martí, anomenat “el Jove”, va morir poc abans que Martí I (1409), sense descendència legítima, ni masculina ni femenina. En aquell punt, Martí I va intentar legitimar el seu net Frederic (un fill de Martí el Jove i d’una dama siciliana anomenada Tàrsia Rizzari nascut fora del matrimoni). Per a aquesta operació pensava que comptava amb l’ajut del pontífex cismàtic Pedro Martínez de Luna, més conegut com a Benet XIII o com a papa Luna.
Però la vigília de la cerimònia de legitimació del petit Frederic, que en aquell moment tenia vuit anys, Martí va morir de forma sospitosa (31 de maig de 1410). L’endemà, el papa Luna es va negar a culminar l’operació de legitimació de Frederic, i tan sols uns dies després es manifestava públicament a favor dels drets successoris del castellà Ferran de Trastàmara, nebot matern del difunt Martí. Dos anys més tard, el 24 de juny de 1412, els compromissaris de Casp (els representants polítics dels tres estats peninsulars de la corona catalanoaragonesa elegien Ferran, que posava fi a cinc-cents quaranta-dos anys de regnat (870-1412) de la dinastia fundada pel comte carolingi Guifré el Pilós.