Tal dia com avui de l’any 1885, fa 140 anys, a Madrid, Maria Cristina d’Habsburg, vídua del rei Alfons XII, mare de les dues filles del monarca —Maria Mercè i Maria Teresa— i embarassada del que seria fill i hereu del difunt —Alfons XIII—, prenia el poder i esdevenia reina regent. El seu espòs, Alfons XII, havia mort tres dies abans (25 de novembre de 1882) i, en aquell moment, l’hereva al tron era la infanta Maria Mercè (1881), que tan sols tenia quatre anys. Fruit del matrimoni entre el difunt Alfons XII i Maria Cristina, havia nascut, també, la infanta Maria Teresa (1882). I, en el moment de la mort del rei, la reina estava embarassada de sis mesos i esperava un tercer naixement —del qual encara no es coneixia el gènere de la criatura—, que seria el de l’infant Alfons (el futur Alfons XIII).

Maria Cristina (Gross Seelowitz, llavors Imperi austrohongarès,1858) era rebesneta de Carles d’Habsburg —el candidat dels catalans al tron hispànic durant la guerra de Successió (1701-1715)— i neboda-neta de Francesc II, arxiduc-rei d’Àustria-Hongria i el darrer emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1806). I va ser casada amb Alfons XII el 1879, després de la mort de la primera esposa del rei —Maria Mercè— (1879). Durant el seu matrimoni, va haver de competir amb l’amant del rei, la mezzosoprano valenciana Elena Sanz (Castelló, 1844 – París, 1898), i amb els fills d’aquesta relació: Alfons (1880) i Ferran (1881). I, si bé és cert que Alfons XII mai no va reconèixer aquestes criatures, també n'és que el fet que fossin de gènere masculí posaria molta pressió a Maria Cristina.

Maria Cristina seria reina regent des del 1885 (mort d’Alfons XII) fins al 1902, quan el seu fill Alfons va ser proclamat rei amb el nom d’Alfons XIII. La regent mai no demostraria altura política per a exercir la seva responsabilitat. Sempre va estar manipulada pels polítics i pels militars. Passaria a la història com la cap d’estat que consentiria el règim del turnismo (l’acord que els dos grans partits polítics del moment —liberals i conservadors— havien subscrit en temps d’Alfons XII —1874— per a manipular la voluntat de l’electorat i alternar-se en el poder). I passaria també a la història com la cap d’estat que autoritzaria la mortífera Tercera Guerra de Cuba (1985-1898), que tindria com a resultat la mort de 55.000 soldats de lleva espanyols, i que signaria la cessió de Cuba, Puerto Rico i Filipines als Estats Units (1898).