Tal dia com avui de l’any 1952, fa 68 anys, moria a Burgos el general rebel Juan Yagüe Blanco (1891), que a les acaballes de la Guerra Civil espanyola (entre juliol de 1938 i febrer de 1939) va ser el màxim responsable de l’ocupació franquista de Catalunya. Yagüe venia precedit per una macabra reputació. Després de la Batalla de Badajoz (14/08/1936) va concentrar 4.000 persones al camp de futbol de la ciutat i va ordenar afusellar-les. En una posterior entrevista al New York Herald Tribune declararia: “Por supuesto que los matamos. ¿Qué esperaba usted? ¿Que iba a llevar cuatro mil prisioneros rojos conmigo, teniendo mi columna que avanzar contra reloj? ¿O iba a soltarlos en la retaguardia y dejar que Badajoz fuera roja otra vez?”.

Per aquest motiu, la premsa i l’opinió pública internacionals li van penjar el malnom de El carnicero de Badajoz, apel·latiu que confirmaria durant la campanya d’ocupació de Catalunya. Yagüe va ser el màxim comandament de l’exèrcit marroquí que va penetrar pel sud de Catalunya. En la Batalla de l’Ebre (juliol – novembre, 1938) va ordenar afusellar centenars de presoners de guerra, com la massacre dels quaranta supervivents de la Brigada Botwin (de les Brigades Internacionals) executats a Amposta (desembre, 1938) per la seva doble condició de jueus i republicans. Les seves tropes marroquines —totalment descontrolades— van entrar a Reus i a Tarragona (gener, 1939) i es van lliurar al saqueig, a les violacions i als assassinats indiscriminats.

El 26 de gener de 1939, les seves tropes van ocupar Barcelona, i va proclamar: ”¡Catalanes!, yo, en nombre del Gobierno español, en nombre de la España de Franco, os saludo y os traigo a vosotros, a los que gritabais antes ¡Viva España! con honda emoción, os traigo, repito, un emocionado abrazo de hermano (...) jurar (...) que sabremos cumplir con el deber (...) y que en este camino nadie ni nada nos podrá contener (...) ¡Catalanes, Arriba España! ¡Viva Cataluña Española! ¡Viva España!”. Posteriorment, exerciria diversos càrrecs com a enllaç entre els règims franquista i nazi. A l’acabament de la II Guerra Mundial (1945) —amb la derrota dels nazis— va ser progressivament marginat del poder pel mateix Franco.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat