Imatge principal: Dibuix de Xavier Gosé obra de Ramon Casas / Font: MNAC

Tal dia com avui de l’any 1915, fa 104 anys, moria a Lleida a l’edat de 38 anys el dibuixant Xavier Gosé i Rovira, que havia estat l’il·lustrador més destacat de París durant els primers quinze anys del segle XX. Aquella època és coneguda com la Belle Époque, període històric de progrés, social, econòmic, tecnològic i polític a Europa, i ben especialment a França, iniciat a finals del segle XIX ―superada la Gran Depressió (1870-1895)― i que clouria sobtadament amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial (1914). Durant aquesta etapa, França, malgrat la vulnerabilitat de la seva economia, havia recuperat el paper en el concert internacional perdut després de la caiguda de Napoleó (1815) i s’havia convertit, de nou, en una de les quatre principals potències mundials.   

Xavier Gosé havia nascut accidentalment a Alcalá de Henares (Castella) l’any 1876. El seu pare, que era perit agrònom de l’Estat, hi era destinat. La prematura mort del pare va portar la mare i els fills a Catalunya; primer a Barcelona i, posteriorment, a la casa familiar de Lleida. Gosé va cursar els seus estudis a l’Escola de Disseny i Arts de la Llotja, al carrer Balaguer de Barcelona, probablement entre 1892 i 1895; i entre 1895 i 1898 va col·laborar amb les publicacions L’Esquella de la Torratxa, Barcelona Còmica, Revista 4 Gats, La Saeta i Il·lustració Llevantina. L’any 1899 va exposar per primer cop part de la seva obra (38 dibuixos), i ho va fer a la cerveseria cabaret Els Quatre Gats, al carrer Montsió de Barcelona.

Mor Xavier Gosé, l'il·lustrador de la Belle Epoque parisenca. Le manteau bleu (1912). Font Museu d'Art Jaume Morera

 Le manteau bleu (1912) / Font: Museu d'Art Jaume Morera

L’any 1900 Gosé es va traslladar a París, que s’havia convertit en la gran capital artística del món. A París desenvoluparia la part més important de la seva carrera. Inicialment va col·laborar amb les publicacions Cocorico i Le Rire. Però a partir de 1902, quan abandona definitivament la temàtica coneguda com “espanyolada” (dibuixos de personatges i escenes folklòriques espanyoles), se li obren les portes de les grans publicacions franceses: La Contemporaine, La Vie Illustrée, Sans Gêne, Le Frou-Frou, La Caricature, Le Témoin, Fantasio o La Vie en Rose. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial (1914) va tornar a Lleida i va morir a causa d’una tuberculosi que havia contret a París. Bona part del seu llegat està exposat al Museu d’Art Jaume Morera, a Lleida.