Tal dia com avui de l’any 1930, fa 91 anys, a Madrid, moria el general Valeriano Weyler Nicolau (Palma, 1838), que havia estat el màxim responsable de la repressió contra la població civil de Barcelona durant els fets de la Setmana Tràgica (1909). Weyler, que venia precedit d’una funesta fama en l’aplicació de tècniques d’una brutalitat inimaginable a la Tercera Guerra de Cuba (1895-1898), va ser posat al front de l’aparell repressor a Barcelona per ordre d'Antonio Maura (president del govern espanyol) i Evaristo Crespo Azorín (governador civil de Barcelona).

Efectivament, Weyler ―durant la tercera i definitiva Guerra de Cuba― havia practicat la tàctica de “terra cremada”, que consistia en calcinar explotacions agroramaderes sospitoses de subministrar aliments a l’exèrcit independentista mambí. I a calcinar els habitatges de les persones que treballaven en aquelles granges. Weyler proclamava que, d’aquesta manera, no tan sols tallava el subministrament “a l’enemic”, sinó que també creava un escenari de terror i de fam que deteriorava el vincle emocional entre la població civil independentista i l’exèrcit alliberador mambí.

A Barcelona, durant la Setmana Tràgica, Weyler va treure l’exèrcit espanyol als carrers i places de la ciutat, i va ordenar càrregues amb baioneta calada, de foc de fusell i de foc d’artilleria contra la població civil desarmada. Segons les fonts documentals, aquella duríssima repressió es va saldar amb més de 100 morts, més de 400 ferits (alguns d’ells d’extrema gravetat que acabarien morint durant els dies següents) i 1.967 detinguts. Posteriorment, 1.925 persones van ser lliurades a la justícia militar, que va dictar 17 penes de mort, 214 penes de presó, i més de 200 deportacions.

Tot i la brutalitat dels seus mètodes, els successius governs de Madrid el van mantenir com a màxima autoritat militar espanyola a Catalunya fins cinc anys després de la Setmana Tràgica (1914). Posteriorment, i a causa de la seva avançada edat, va ser progressivament apartat de l’escena pública. Però va ser un personatge controvertit fins a la seva mort: el 1911 va publicar Mi mando en Cuba, on pretenia justificar la brutalitat dels seus mètodes. I durant els anys següents, la premsa nord-americana va divulgar alguns detalls dels mètodes de Weyler i el va anomenar “el Carnisser de Cuba”.