Tal dia com avui de l’any 1674, fa 346 anys, quinze anys més tard de la Pau dels Pirineus (1659), catorze anys després de la supressió de les institucions de govern catalanes a la Catalunya Nord (1660), i en el context de la Segona Revolta dels Angelets de la Terra (1672-1674), l’aparell de dominació francès avortava una conspiració —anomenada de Vilafranca— que havia de facilitar l’accés a la plana del Rosselló d’una força armada formada per sometents del Principat. No es coneix el número exacte d’efectius catalans, però la brutalitat de la repressió indica que es tractaria d’una força militar considerable que pretenia revertir el Tractat dels Pirineus.
La versió tradicional afirmava que l’aparell de dominació francès va desactivar la conspiració quan Parlan de Saignes, comandant de la guarnició francesa de Vilafranca de Conflent i que mantenia una relació amorosa amb Agnès de Llar (germana d’un dels caps de la revolta), va tenir coneixement de la trama. Però, en canvi, la investigació historiogràfica revela que qui va informar les autoritats franceses de Perpinyà va ser el policia francès Raphaël Sudre. I en aquest punt és on entraria en joc Francesco de Tutavila e del Rufo, virrei hispànic a Catalunya, i que segons la historiografia hispànica havia finançat, a títol personal, aquell moviment.
Però, en canvi, tot això queda en qüestió quan durant les setmanes immediatament posteriors van ser detinguts, empresonats, torturats, executats i esquarterats tots els caps d’aquella conspiració, i que havien estat les persones que havien negociat directament amb el virrei hispànic, el concurs de militars desocupats que procedien dels Tercios de Castilla. Quatre anys més tard (1678), Lluís XIV de França, incapaç de consolidar el seu domini sobre la Catalunya Nord, va proposar a Carles II de les Espanyes, el bescanvi dels vells comtats del Rosselló i la Cerdanya per algunes places dels Països Baixos hispànics. Però la cancelleria de Madrid s’hi va negar rotundament.