Tal dia com avui de l’any 1634, fa 386 anys, a l’inici de la crisi política, social i econòmica que conduiria a la Revolució (1640) i Guerra dels Segadors (1640-1652), Enric d’Aragó-Cardona, virrei hispànic a Catalunya nomenat per Felip IV, feia executar el capità bandoler Joan Sala Ferrer, més conegut com a Serrallonga. Segons el fill del bandoler, el sacerdot Antoni Sala, havia estat capturat el 31 d’octubre de 1633: “A la vigília de Tots Sants de l’any 1633, en Santa Coloma de Farners, fonch pres a trahisió per Pere Pau Maymir, y per an Jufré, y en Manyà y lo hereu Agustí”.

Serrallonga va ser forcat públicament a la plaça del Rei de Barcelona, després de dos mesos llargs de reclusió i tortures a les masmorres del palau del virrei. Aquella execució es va portar a terme en diumenge, amb l’objectiu de concentrar la màxima afluència possible; i va ser presentada com un acte de severa advertència i públic escarment dirigit a tots els que desafiaven el règim hispànic. Tot i això, aquell acte no devia tenir el relleu que pretenien els qui l’havien organitzat; perquè el Dietari de la Generalitat no fa cap esment a l'execució de Serrallonga.

Aquella execució es va produir en un escenari de gran tensió política que enfrontava l’aparell hispànic a Catalunya amb les institucions del país. El rei Felip IV i el seu ministre plenipotenciari Olivares no havien aconseguit imposar la Unión de Armas a Catalunya; i el virrei hispànic, lluny de buscar escenaris de diàleg i entesa, s’havia lliurat a una guerra contra el bandolerisme (la branca armada de les dues faccions polítiques ―nyerros i cadells― que es disputaven el poder al país); i que tenia l’objectiu de generar un escenari de violència extrema, que havia de justificar l’ocupació militar hispànica (1635).