Tal dia com avui de l’any 1085, fa 935 anys, moria a Cefalònia (Imperi romà d’Orient) el guerrer d’origen viking Robert d’Hauteville, en aquells moments duc independent de Pulla i Calàbria (el domini normand que corresponia a l’actual terç sud de la península italiana). Robert d’Hauteville, nascut cap al 1015 al ducat independent de la Normandia (l’estat viking creat pel mític Rol·ló durant el segle IX), havia mort a causa d’una infecció en el decurs d’una campanya militar a Grècia.

En el decurs de la seva vida s’havia convertit en la figura més exitosa i paradigmàtica del fenomen dels guerrers mercenaris, molt abundant a l’Europa de l’època. Amb el seu exèrcit particular havia arribat a la península italiana cridat pels governants cristians per aturar l’avanç àrab des de l’illa de Sicília, i amb una extraordinària habilitat —era conegut com a Guiscard (que, en francès-normand, significava el Murri o l’Astut)— havia assolit el govern personal i independent d’un ampli domini.

Robert d’Hauteville va buscar el reconeixement i la protecció del Pontificat (un dels seus antics clients) per consolidar la seva independència. Això explica per què Salern —la capital del seu domini— adquiriria la bandera quadribarrada (el símbol de la protecció pontifical) com a símbol local. També això explica que la seva política exterior s’orientés cap a altres aliats del pontificat, com el comtat independent de Barcelona (que també tenia la bandera quadribarrada com a ensenya).

En aquesta missió, va casar la seva filla Mafalda amb el comte Ramon Berenguer II. El primogènit de la parella catalano-vikinga seria Ramon Berenguer III, que seria el sobirà català que impulsaria, definitivament, l’expansió territorial catalana: va ocupar els voltants de Lleida i Tortosa per a evitar que caiguessin en mans aragoneses, i va ocupar efímerament Mallorca (que es guanyaria definitivament amb Jaume I). Durant el seu govern apareixeria documentat per primer cop el gentilici “catalans”.

El matrimoni entre Ramon Berenguer II i Mafalda seria l’inici d’una llarga i fructífera aliança entre els dominis independents de Barcelona i Pulla-Calàbria que culminaria amb la incorporació de Sicília (1282) i de Nàpols (1442) al Casal de Barcelona. El 1713, a Utrecht (Països Baixos) Felip V desfaria tota aquesta obra: lliuraria aquests territoris a Carles d’Habsburg, a canvi de la retirada dels seus exèrcits del conflicte successori hispànic (1701-1715).