Tal dia com avui de l’any 1939, fa 79 anys, les divisions de l’exèrcit espanyol aixecat contra la legalitat republicana 3a, 4a, 5a, 12a, 42a, 43a de Navarra; i la 105a divisió de la legió espanyola, que sumaven 90.000 soldats —amb el suport de tancs— entraven de forma esglaonada a Barcelona i ocupaven els llocs més estratègics de la ciutat. Les primeres hostilitats entre les defenses republicanes i els ocupants franquistes es produirien a primera hora de la matinada a través de tres focus: la Diagonal, el Tibidabo i el barri d’Horta. Els combats que es van produir durant la jornada alentirien una ocupació que el bàndol franquista havia previst portar a terme d’una forma ràpida.

Fins a les quatre de la tarda, passades nou hores dels primers combats, els ocupants no aconseguirien assolir el centre de la ciutat. En aquella hora es va produir l’ocupació de l’Ajuntament i del Palau de la Generalitat. Però no seria fins l’endemà —27 de gener— que les tropes franquistes aconseguirien tenir el control total de la ciutat. Durant els combats del 26 de gener van morir un mínim de 50 soldats dels dos bàndols. Aquest balanç de víctimes mortals es veuria notablement incrementat pels assassinats contra població civil, d’ideologia catalanista i republicana, perpetrats per les forces paramilitars franquistes, que van desfermar una brutal cacera durant les primeres hores d’ocupació.

Les tropes franquistes ocupen Barcelona. Ocupants a la Diagonal. Font Fem Turisme

Ocupants a la Diagonal / Font: Fem Turisme

L’ocupació de Barcelona venia precedida de bombardeigs contra objectius civils que s’havien produït durant el decurs de tot el conflicte (1936-1939). El consolat nord-americà de Barcelona denunciaria repetidament que les bombes eren deliberadament llançades sobre el centre de la ciutat, on no hi havia cap objectiu militar. Abans de l’ocupació les aviacions dels règims nazi alemany i feixista italià —aliades del bàndol franquista— havien bombardejat la ciutat 118 vegades, causant més de 3.000 morts i més de 6.000 ferits, molts dels que acabarien morint posteriorment a l’ocupació no serien comptabilitzats com a víctimes de les bombes franquistes.