Tal dia com avui de l’any 1708, fa 314 anys, i en el context de la Guerra de Successió hispànica, les tropes borbòniques comandades pel general francès François Bidal d’Asfeld, marquès d’Asfeld, assaltaven Alcoi i es lliuraven a un saqueig indiscriminat que se saldaria amb dotzenes de morts entre la població civil. Aquell assalt era la culminació d’un setge iniciat l’agost anterior. Segons la investigació historiogràfica, la vila d’Alcoi havia resistit el setge amb tan sols 70 soldats anglesos del Regiment John Richards i un grup d’un centenar de maulets (voluntaris civils valencians) comandats per Francesc Perera (o Pereira).
Després de la derrota austriacista a la batalla d’Almansa (25 d’abril de 1707), les tropes borbòniques havien penetrat a l’interior del País Valencià fins a Xàtiva (que va ser assetjada, ocupada, incendiada i devastada). En aquell punt es van dividir en dos cossos: un que seguiria el camí en direcció a la costa fins a València cap-i-casal (comandat pel duc de Berwick) i un altre que es dirigiria cap al sud, i que devastaria les ciutats i territoris d’Ontinyent, d’Alcoi i d’Alacant. Quan els borbònics van aconseguir entrar a Alcoi, van executar Francesc Perera, comandant dels maulets, i van recloure en masmorres de Castella els combatents valencians supervivents.
Quan es va produir el setge, assalt i massacre borbònics, Alcoi era una petita ciutat de 3.000 habitants reclosa dins de les muralles medievals (entre els rius Riquer i Molinar). Però al seu voltant immediat hi havia diversos ravals i alqueries que, amb la vila, sumaven més de 20.000 habitants i representaven un dels principals pols demogràfics i econòmics del sud del País Valencià. La conquesta borbònica va imposar un escenari de repressió i d’empobriment que va estancar la progressió del territori. Després d’aquell episodi, Alcoi trigaria quatre dècades a recuperar els nivells demogràfics i econòmics anteriors al setge i ocupació borbònics.