Tal dia com avui de l’any 1935, fa 85 anys, en el context de les setmanes immediatament posteriors als Fets del Sis d’Octubre (1934), el Tribunal de Garanties Constitucionals de la República espanyola cursava l’ordre de trasllat del president i consellers de la Generalitat a la Presó Model de Madrid, en aquell moment anomenada Prisión Celular. Quan es va dictar aquella ordre (2.00 hores de la matinada), es complien tres mesos que el Govern de Catalunya estava empresonat al vaixell-presó Uruguay (7 d'octubre de 1934) atracat al port de Barcelona, més concretament a l’anomenat moll de l’Aeronàutica, a l’actual Zona Franca.
Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 08/01/1935), quasi una hora més tard (a les 2.55 hores de la matinada), un “autocar requisado sin número de matrícula” custodiat per “dos autos ametralladoras que havía llegado de Madrid” i fortament custodiat per “21 agentes del Cuerpo de Seguridad y Asalto” enviats des de Madrid i comandats pel cap de la policia de Barcelona García Grande-Villaverde, iniciaven el viatge de trasllat dels presos polítics catalans a la Presó Model de Madrid. Segons la mateixa premsa, aquella ordre es va cursar i executar amb la màxima discreció i en un escenari prèviament buidat i deliberadament silenciat per evitar protestes i concentracions.
L’endemà, Gil Gil i Gil, vocal del Tribunal de Garanties Constitucionals, arribava a Barcelona i es reunia amb Fernando González Prieto, fiscal imposat pel govern espanyol al Tribunal de Cassació de Catalunya (la màxima instància judicial catalana) per convenir l’embargament de béns del president Companys i dels consellers Mestres, Lluhí, Comorera, Esteve i Gassol (que havien estat traslladats a la presó de Madrid) i de Barrera i de Casanova (que estaven pendents que la justícia espanyola dictés quin tribunal els havia de processar). Aquella maniobra tenia el clar propòsit d’asfixiar econòmicament els presos polítics catalans amb l’objectiu de limitar el seu dret a una defensa.