Tal dia com avui de l’any 1640, fa 379 anys, les màximes institucions polítiques de representació i de govern de Catalunya (Generalitat i Consell de Cent) aprovaven el Tractat de Ceret (Vallespir), que havia estat signat dos mesos abans (07/09/1640) per Francesc de Vilaplana i Ramon de Guimerà (per la part catalana) i Armand Jean du Plessis de Richelieu (per la banda francesa). Aquell tractat també s’anomenaria “el pacte dels nebots”, perquè els màxims representants d’ambdues legacions ―Vilaplana i Du Plessis― eren nebots, respectivament, de Pau Claris (president de la Generalitat) i del cardenal Richelieu (ministre plenipotenciari de la monarquia francesa).
Aquell tractat havia estat signat tres mesos després del Corpus de Sang (07/06/1640), inici de la Revolució i Guerra dels Segadors (1640-1652) i en plena ofensiva militar hispànica sobre Catalunya (campanya del marquès de Los Vélez) sense l’aprovació prèvia de les institucions catalanes. Entre la signatura del tractat (07/09/1640) i l’aprovació definitiva de les institucions, el president Pau Claris i el seu secretari d’estat Joan Pere Fontanella ―que s’havien anticipat al debat i a l’aprovació institucional per l’especial situació del moment― portarien a terme una intensa campanya que es traduiria en el suport majoritari al seu projecte polític.
En aquell tractat es deia que Catalunya es constituïa com una república lliure sota la protecció militar de la monarquia francesa. Amb l’aprovació del tractat, les institucions catalanes (Generalitat i Consell de Cent) redactaven una missiva oficial adreçada a Lluís XIII de França, informant-lo que comissionaven Lluís de Barutell (canonge del bisbat d’Urgell, en representació de l’estament eclesiàstic), Francesc Gravalosa i Amat (baró de Castellar, en representació de l’estament nobiliari) i Jaume Bru (ciutadà honrat de Barcelona, en representació de l’estament popular) com a ambaixadors de Catalunya davant la cort i govern francès per al desenvolupament de l’acord de Ceret.