Tal dia com avui de l’any 1936, fa 86 anys, a dos quarts de quatre de la tarda, un escamot terrorista del sindicat anarquista CNT-FAI assassinava Miquel i Josep Badia Capell, disparant-los diversos trets per l’esquena en el moment en què les víctimes sortien de casa seva, al carrer Muntaner, 52, de Barcelona. Miquel Badia i Capell (Torregrossa, Pla d’Urgell, 1906) havia estat un destacat dirigent del partit independentista Estat Català, fundat el 1922 per Francesc Macià. També havia estat comissari general d’Ordre Públic de la Generalitat entre desembre de 1933 i setembre de 1934, amb els governs dels presidents Macià i Companys.

Després d’aquell brutal atemptat, la premsa de l’època va apuntar que aquell assassinat obeïa a una venjança; a causa de la intensa persecució policial que Miquel Badia i Capell, mentre havia estat el màxim responsable de la seguretat ciutadana a Catalunya, havia desplegat contra el terrorisme anarquista. Tot i que els anarquistes no van reivindicar l’autoria d’aquell atemptat, els testimonis del crim van identificar Justo Bueno Pérez, reconegut pistoler de la CNT-FAI i conductor del vehicle amb el qual es van escapolir els autors materials de l’assassinat. També, dies més tard, la policia va localitzar el vehicle en un magatzem propietat d’un anarquista.

L’esclat de la Guerra Civil espanyola i el poder que van assolir els anarquistes de la CNT-FAI en aquell context de desgovern (juliol, 1936) va impedir investigar a fons aquell crim. No obstant això, la premsa de l’època va assenyalar l’existència d’uns vasos comunicants entre la CNT-FAI i la Falange Española, que havien tramat liquidar físicament els dirigents de l’independentisme català. El periodista Josep Maria Planas, que investigava aquestes sòrdides connexions, va aparèixer assassinat a la serra de Collserola (25 d’agost de 1936). Aquestes informacions vinculaven, especialment, el grup de Bueno i un grup de falangistes arribats de Madrid.

Quan, finalment, Bueno va ser detingut i interrogat (juny de 1941) per la policia del règim franquista, va declarar que havia assassinat els germans Badia i Capell per aturar “el separatismo catalán”.