Tal dia com avui de l’any 1693, fa 328 anys, cap a migdia; un terratrèmol d’intensitat màxima 11 en l’escala de Mercalli, va devastar Catània, la capital cultural de Sicília i la ciutat de l’illa més vinculada a Catalunya. Segons les fonts documentals, aquell terratrèmol, amb epicentre a la vall de Noto (a 50 quilòmetres al sud de Catània); va causar 60.000 víctimes mortals, i la destrucció total de la majoria de pobles i ciutats situats al quadrant sud-oriental de l’illa de Sicília. Catània, la ciutat més poblada de la regió, que en aquells moments tenia 30.000 habitants, va quedar reduïda a runes i s’estima que va perdre una quarta part de la seva població.
L’estreta relació entre Catània i Catalunya tenia el seu origen en la conquesta catalana de l’illa de Sicília (1282). Però aquesta relació s’havia intensificat a partir de l’establiment de la Universitat de Catània, primer centre d’estudis superiors de Sicília, fundada pel comte-rei Alfons el Magnànim (1434). Des de llavors, la colònia catalana de la ciutat (formada per professors de la Universitat i comerciants del port) s’havia multiplicat. Aquesta intensa relació es va mantenir fins que el 1713 el primer Borbó hispànic va cedir el domini de l’illa a l’arxiducat independent d’Àustria, a canvi de la retirada austríaca de la Guerra de Successió hispànica.
La Universitat de Catània va ser un dels edificis més afectats per aquell terratrèmol. Va haver de ser reconstruïda, molt posteriorment, en la seva totalitat. La traça urbanística històrica de Catània; i, sobretot, el dibuix arquitectònic dels seus principals edificis històrics, es el resultat de la reconstrucció total de la ciutat. Aquesta reconstrucció es va portar a terme, principalment, durant l’etapa de dominació austríaca, sota el regnat de Carles d’Habsburg (1713-1735), el darrer comte de Barcelona nomenat per les Corts catalanes (1706); i la figura més destacada d’aquell procés constructiu va ser l’arquitecte sicilià Vincenzo Sinatra.