Tal dia com avui de l’any 821, fa 1.198 anys, moria a Angers (Nèustria, Imperi Carolingi, actual País del Loira), Teodulf d’Orleans que, en el tombant de les centúries del 700 i del 800, havia estat una de les personalitats més destacades de les jerarquies eclesiàstiques de l’època. El 794 va ser designat bisbe d’Orleans (en aquells moments una de les diòcesis més riques i influents de l’imperi carolingi) i el 798 va ser nomenat un dels quatre missi dominici (representants itinerants de l’emperador Carlemany) a la zona fronterera del sud (Marca de Gòtia, actuals Llenguadoc i Catalunya Vella). En el decurs d’aquella missió, seria quan proclamaria que els habitants d’aquell territori formaven part d’una mateixa família lingüística, cultural i històrica.

No es coneix amb exactitud ni la data ni l’indret de naixement de Teodulf. La historiografia espanyola proposa que va néixer cap a l’any 750 a Saragossa (llavors dominada pels àrabs). Però la mateixa condició que li atribueixen (nascut en una família cristiana d’origen visigòtic) desmenteix aquesta hipòtesi. Per una banda, entre el 750 (data estimada de naixement) i el 780 (any en què ja apareix documentat exercint funcions destacades a l’Església franca) no hi havia cap centre cristià formatiu a la vall de l’Ebre. Per tant Teodulf havia de ser, per força, un producte del gran exili hispano-visigòtic cap al regne dels francs (717-721); un fenomen exclusiu dels territoris de l’antic Conventus Tarraconense (les actuals Catalunya i meitat nord del País Valencià).

L’any 804, després de l’èxit de l’empresa militar carolíngia als Pirineus orientals (actual Catalunya), clarament contraposat al fracàs de les operacions als Pirineus centrals i occidentals (actuals Aragó i Navarra), Teodulf d’Orleans ―que havia exercit un paper polític molt important en aquella iniciativa― va ser nomenat conseller teològic de l’emperador Carlemany, càrrec equivalent al de confessor personal. Seria també un dels testimonis i marmessors del testament de l’emperador. Però a la mort de Carlemany (814), aquests privilegis se li van girar en contra. La nova cancelleria de Lluís (l’hereu de Carlemany) el va implicar en una fosca trama política i el va condemnar a reclusió perpètua en un monestir pel pretès delicte de sedició.