Tal dia com avui de l’any 1836, fa 184 anys, en plena Primera Guerra Carlina (1833-1840), el govern espanyol presidit pel liberal Francisco Javier de Istúriz, decretava la supressió dels delmes eclesiàstics, un tribut d’origen medieval que l’Església havia estat cobrant als pagesos dels seus dominis senyorials i feudals durant set segles. Amb la supressió del delme, es posava fi al darrer tribut que cobrava l’Església. El delme no era un tribut uniforme, sinó que s’aplicava amb uns tipus impositius diferenciats, en funció de pactes territorials o locals entre l’Església i la pagesia (fins a la Revolució Industrial, el sector econòmic majoritari). Aquella càrrega impositiva no va desaparèixer, sinó que va ser transformada, uniformada i adjudicada a l’estat espanyol.

A Catalunya, la desaparició del delme es va fer sentir, per exemple, als antics dominis de l’orde dels cavallers de Sant Joan de l’Hospital (comandes d’Horta de Sant Joan, de l’Espluga de Francolí, de Gardeny, de Barbens o de Vallfogona de Riucorb). Allà, els hospitalers conservaven el privilegi d’exercir com a recaptador únic (que després liquidava, en part, a la hisenda reial). En aquells territoris la tributació que s’aplicava era d’un 11% sobre la producció de cereals (blat, mill, ordi, civada); un 17% sobre la producció de llegums (faves, fesols, guixes), i, també, sobre la producció de plantes industrials (cànem, lli, vímets, raïm, safrà); i d’un 21% sobre la producció de carn (xai, porc, pollastre).

Aquella mesura es va dictar, únicament, amb el propòsit d’eliminar el recaptador-intermediari, i no va significar cap benefici per al contribuent. Més encara, mentre l’estament eclesiàstic havia mantingut invariables els tipus impositius durant segles (i fins i tot havia condonat la tributació en cas de guerra, pesta o mala anyada), l’estat espanyol —amb el pretext de la guerra civil carlina— es va lliurar a una escalada tributària que provocaria la ruïna immediata d’una bona part del camp català. Contra el que pretenien els governs liberals espanyols (evitar que la recaptació de l’Església caigués en mans dels carlins), la ruïna del camp català va provocar una onada gegantina d’indignació que inclinaria la pagesia (tant la rica com la pobra) cap a la causa carlina.