Tal dia com avui de l’any 1812, fa 208 anys, el general napoleònic Suchet entrava a València, i inaugurava un període de puixança cultural i econòmica inèdit des de la Revolució dels Maulets (1705-1707). Suchet havia estat enviat pel rei Josep I Bonaparte (1810) per posar fi a una rebel·lió iniciada per Vicent Domènec, més conegut com el Palleter; prèviament atiada per les classes passives de la ciutat (les aristocràcies rendistes i el clergat). Aquella revolta havia conduït al poder una Junta Suprema del Reino de Valencia (formada per les classes passives), que ―durant tres anys i mig― va governar la ciutat com un domini oligàrquic pràcticament independent.

El cap visible d’aquell govern seria el brigadier Josep Caro Sureda, que va crear una policia política destinada a perseguir els partidaris de Napoleó, convertida en una guàrdia personal que eliminava els seus enemics personals. Durant aquella etapa, València cap-i-casal va viure un retrocés econòmic i cultural que va perjudicar les classes mercantils i va empobrir les classes populars. Suchet va situar el seu exèrcit als voltants de València i va decidir no atacar esperant una explosió de descontentament. La revolta no es va produir, però després d’un seguit de batalles als afores de la ciutat ―sempre favorables a Suchet―, i un breu bombardeig, la població li obriria les portes.

Durant l’any i mig de govern de Suchet, València va recuperar el seu pols cultural i econòmic, i va entrar de ple en els circuits culturals europeus. Va adoptar les modes i les idees més innovadores: es van traçar els parcs públics del Real i dels Vivers, es va recuperar el Carnestoltes, i es va reobrir el teatre i s’hi van representar ―amb gran èxit de públic― obres prohibides pel règim borbònic. Fruit de la bonança econòmica, els gustos de les classes mercantils van variar ràpidament cap a l’estil de París. Les classes passives s’hi van sumar discretament; excepte el clergat, que censuraria Suchet per permetre a les dones entrar sense mantellina a les esglésies.

Quan el general borbònic espanyol Villacampa va rellevar Suchet (juliol de 1813), va deixar escrit: “Ni un recurso, ni una gratificación, ni un solo refresco para las tropas ha merecido de las autoridades, que no se presentaron en cuerpo, ni de la del clero, harto reservado en circunstancias que no debiera serlo”.