Tal dia com avui de l’any 1576, fa 444 anys, a Brussel·les era soterrat Lluís de Requesens i Zúñiga. Segons les fonts historiogràfiques espanyoles, va morir exhaust en l’exercici del càrrec de governador general de la monarquia hispànica als Països Baixos, i el seu cadàver va estar exposat a la intempèrie durant tres dies (des que havia mort, el 5 de març 1576), per falta de fons per soterrar-lo. Segons aquestes mateixes fonts, l’administració hispànica era un veritable forat negre de corrupció i les provisions dineràries destinades a mantenir l’aparell de domini i repressió als Països Baixos sempre arribaven tard i malament.
No obstant això, i sempre segons aquestes fonts, Requesens (Barcelona, 1528 – Brussel·les, 1576) va tenir una relació amb les institucions i amb la societat dels Països Baixos radicalment oposada a les dels seus antecessors, el sanguinari Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel ―duc d’Alba― que durant el seu govern havia creat el Tribunal de Tumultos (anomenat també Tribunal de la Sang) i havia ordenat la confiscació, l’execució o la massacre de milers de persones; i del integrista Antoine Perrenot de Granvelle, que va implantar la Inquisició i va ordenar perseguir, detenir i torturar ―també― milers de persones.
Segons les fonts historiogràfiques espanyoles, Requesens ―que va arribar a Brussel·les després d’una llarga carrera diplomàtica― sempre va tenir una actitud conciliadora amb les institucions polítiques dels Països Baixos. No obstant això, el seu nomenament venia precedit del de capità general de la Mar de la monarquia hispànica. Va dirigir les tropes hispàniques contra l’exèrcit de les Disset Províncies de Flandes, amb resultat desigual i, no sempre, va aconseguir contenir els Tercios, que es cobraven la paga robant, saquejant, violant i assassinant la població civil. Després de la mort i soterrament diferit de Requesens, mai més un català ostentaria el càrrec de capità general de la Mar.