Tal dia com avui de l’any 1072, fa 1.050 anys, el senyor de la guerra normand d’origen viking Robert d’Hauteville conqueria el port i la ciutat de Palerm als musulmans, que l’havien ocupat dos segles i mig abans (827) i l’havien convertida en la capital de l’emirat de Sicília. Amb l’operació de Palerm, els normands donaven una empenta definitiva a la campanya de conquesta de Sicília, que havien iniciat amb l’ocupació de Messina (1061) i que culminarien pocs mesos després. Quan Robert d’Hauteville va liderar aquella empresa militar, era duc independent de Pulla i Calàbria, i dominava el terç sud de la península italiana.
L’operació de Palerm es va planificar i executar amb la participació dels exèrcits pontificis. Des de l’any 1059, el ducat independent de Pulla i Calàbria era un domini feudal en l’òrbita política del Pontificat; com també ho era el comtat independent de Barcelona des de, pràcticament, la seva independència de facto (987) del regne de França. Aquest posicionament comú havia impulsat i impulsaria diverses campanyes militars conjuntes catalano-normandes. En la conquesta barcelonina de la ciutat i Camp de Tarragona (1076-1117), el senyor de la guerra normand d’origen viking Robert d’Aguiló ―vinculat als Hauteville de Calàbria― hi va tenir una participació destacada.
Però el fet més destacat ―i més revelador― d’aquella comunitat d’interessos catalano-normanda va ser la negociació i acord ―impulsat pel Pontificat― del matrimoni entre Ramon Berenguer II, comte independent de Barcelona, i Mafalda de Pulla, filla de Robert d’Hauteville; que representava la consolidació dels llaços polítics entre dos aliats que penjaven d’una mateixa superpotència de l’època. El matrimoni entre el català i la calabresa d’origen viking marcaria l’inici d’una llarga relació entre Catalunya i Calàbria-Sicília, que culminaria quasi dos segles més tard (1262) amb la unió dinàstica de les corones catalanoaragonesa i siciliana.