Tal dia com avui de l’any 1282, fa 739 anys, a Palerm (llavors capital del regne de Sicília), es produïa una revolta generalitzada contra Carles I d’Anjou, rei usurpador del tron sicilià, i a favor de la causa de Constança de Hohenstaufen, reina legítima de Sicília, i esposa del comte-rei Pere II de Barcelona i III d’Aragó. Aquella revolta, que es va iniciar a darrera hora de la tarda del 30 de març de 1282 i es perllongaria per espai de quatre dies, seria coneguda com les Vespres Sicilianes i se saldaria amb la mort de més de 4.000 persones, principalment elements de l’aparell de dominació francès i, en menor mesura, elements de les oligarquies sicilianes partidàries de l’Anjou.
La presència francesa a l’illa de Sicília es remuntava al 1266. En el context de la rivalitat entre el Pontificat i l’Imperi germànic pel control de la península italiana. Roma i París havien creat una aliança per expulsar els Hohestaufen sicilians (una branca menor de la família imperial germànica) del tron de Palerm. Manfred I de Sicília ―de la casa Hohenstaufen―, pare de Constança i sogre del comte-rei Pere, havia estat assassinat a Benevento (prop de Nàpols) pels Anjou, i durant el govern de l’usurpador (1266-1282) s’havia produït una terrible repressió contra les classes populars, majoritàriament partidàries dels Hohenstaufen.
Les Vespres Sicilianes van ser l’inici de la guerra de restauració de la nissaga legítima. Cinc mesos més tard (30/08/1282), els almogàvers catalans desembarcaven a Trapani i iniciaven la conquesta de l’illa, que culminarien dues setmanes després. Constança i Pere van ser coronats reis de Sicília i el tron de Palerm va estar en mans de la nissaga catalana Bel·lònida fins a 1412. Des de 1282 fins a 1713, Sicília va ser un dels set dominis que formarien la corona catalanoaragonesa, fins que Felip V ―el primer Borbó hispànic― la va lliurar a l’arxiducat independent d’Àustria a canvi que Carles d’Habsburg (guerra de Successió hispànica) renunciés al tron de Madrid.