Tal dia com avui de l’any 1413, fa 605 anys, el comte Jaume d’Urgell, que havia estat candidat a ocupar el tron catalanoaragonès al Compromís de Casp (1412), es rendia després d’haver-se revoltat a Ferran d’Antequera (Ferran I), que havia estat l’elegit en aquella assemblea de compromissaris. A inicis de maig de 1413, poc després de la cloenda del Compromís de Casp, Jaume d’Urgell i una nodrida representació del seu partit van iniciar un conflicte armat que es desenvoluparia, principalment, a les planes de Lleida. Després d’uns èxits inicials, la manca de suports internacionals l’obligarien a replegar-se i recloure’s dins la fortalesa de Balaguer, seu dels seus dominis feudals.
L’intent d’apoderar-se de Lleida (27 de juny de 1413), que es va saldar amb un fracàs, marcaria l’inici de la decadència del moviment. Poc després es replegaria a Balaguer, i les tropes de Ferran d’Antequera posarien setge a la capital del comtat d’Urgell. Les tropes angleses i gascones que li havia promès el rei Enric IV d’Anglaterra (enemistat amb els Trastàmara castellans i amb els Valois francesos en la lluita pel control de l’espai territorial del golf de Biscaia) no van arribar mai. El monarca anglès va morir el 20 de març de 1413 i el seu jove successor Enric V es va veure obligat a abandonar la política exterior del seu pare per pacificar el seu regne, profundament dividit.
La representació de Balaguer més antiga que es conserva (1645) / Font: Wikiwand
La capitulació de Balaguer va significar la fi de les aspiracions de Jaume d’Urgell i del seu partit aristocràtic, i el triomf de les classes mercantils de Barcelona i de València, agrupades al voltant de la figura del Trastàmara. Jaume d’Urgell, l’home més ric de la corona catalanoaragonesa i que a ulls de la majoria plebea del país representava la continuïtat d’un sistema feudal en crisi que, arreu, anunciava la seva fi, no va comptar mai amb el suport ni de les classes mercantils ni de les classes pageses catalanes. I fins i tot la revolta que va protagonitzar després del Compromís de Casp l’allunyaria d’un sector important de les classes aristocràtiques que, inicialment, li havien donat suport.