Tal dia com avui de l'any 1250, fa 768 anys, naixia al país de Lucània —regió de la Basilicata, al sud de la península italiana—, regne de Sicilia, Ruggero di Lauria i d'Amichi, conegut com a Roger de Llúria, que l'any 1283, amb trenta-tres anys, es convertiria en almirall dels estols catalano-aragonesos de la Mediterrània. En el decurs de la seva carrera militar derrotaria en repetides ocasions les forces navals de la corona francesa, que rivalitzava amb la catalano-aragonesa pel control de la Mediterrània occidental, i consolidaria el domini del casal de Barcelona-Aragó sobre les illes de Malta, Gerba, Sicília, i sobre el regne de Nàpols; fins a convertir la Corona d'Aragó en l'estat més poderós del sud d'Europa.
Un dels aspectes més desconeguts de Roger de Llúria és el seu origen i el de la seva nissaga familiar. Roger de Llúria va néixer i va créixer en una família aristocràtica siciliana d'origen normand, i per tant d'ascendència vikinga. Els normands —literalment “homes del nord”— eren una elit militar originària de l'actual Dinamarca que, durant la centúria del 800, s'havien aliat amb el poder franc i s'havien establert a la desembocadura del riu Sena per a aturar les envestides de les altres nacions vikingues. Dos segles més tard, a principis de la centúria del 1000, un grup de militars normands arribarien a Sicília com a mercenaris de l'Imperi Bizantí en la seva lluita contra l'expansió islàmica, i acabarien exercint com a elit guerrera i com a oligarquia latifundista.
Tapis coetani al·legòric de les invasions normandes / Font: Wikimedia Commons
L'any 1091 el regne de Sicília ja s'havia consolidat com un estat normand, en l’òrbita política dels emperadors alemanys enfrontats al pontificat romà. La dinastia Hauteville va regnar durant un segle fins a Roger II. La seva filla i hereva Constança I es casaria amb un Hohenstaufen alemany, inaugurant aquesta dinastia siciliana, i la seva rebesneta Constança II es casaria amb el rei Pere el Gran (1262), obrint el pas al tron sicilià al casal de Barcelona-Aragó. Els Llúria, els Lància o els Procidia s'establirien a la cort de Barcelona (1266) quan la reialesa i l'aristocràcia siciliana d'origen normand va ser, temporalment, foragitada del poder. Roger de Llúria va arribar a Barcelona amb només setze anys, i seria format en els interessos geopolítics de la Corona d'Aragó.
Mapa possessions normandes l'any 1130 / Font: Wikimedia Commons
Roger de Llúria, però, no seria el primer “viking” a la cort de Barcelona. Cent trenta-set anys abans (1129) el bisbe Oleguer de Barcelona —molt proper als interessos de la casa comtal de Barcelona— havia signat la cessió del domini i la responsabilitat de protegir la ciutat i el territori de Tarragona al noble normand Robert d'Acullei, conegut com a Robert d'Aguiló i la seva host de guerrers normands. Robert va exercir com a príncep de Tarragona fins al 1149; quan s'enfrontaria amb Bernat Tort, nomenat arquebisbe de Tarragona, per la disputa del poder efectiu sobre la ciutat. Robert i els seus fills acabarien assassinant l'arquebisbe, i haurien de fugir per a eludir l'acció de la justícia comtal. Però durant dues dècades van ser, també, uns “vikings” a la cort barcelonina.