Tal dia com avui de l’any 1358, fa 660 anys, es produïa el desbordament del riu Túria i la que seria la primera gran riuada que ha estat documentada en la història de València. Segons les fonts documentals, aquell tràgic episodi provocà la mort de 400 persones i la completa destrucció del sistema agrari dels ravals situats a l’oest i al nord de la ciutat: Patraix, Campanar, la Saïdia i el Pla del Real. Les aigües van penetrar, també, a la zona intramurs i van anegar totalment la ciutat. També en alguns pobles de l’Horta (Quart, Paterna, Mislata) es produïren inundacions, ensorraments i morts.
Aquella va ser la primera gran riuada valenciana documentada, però no la darrera. El 27 de setembre de 1517 (un segle i mig més tard) es produïa una segona gran riuada (molt més ben documentada) que, com la primera, va ser precedida d’un episodi continuat de pluges. Tot i que les fonts documentals (en el segon cas) esmenten la xifra màgica de quaranta dies ininterromputs de pluja, tot fa pensar que aquells episodis eren producte d’un període llarg de calor intensa interromput sobtadament per una entrada d’aire fred, un fenomen meteorològic que contemporàniament coneixem com la “gota freda”.
La València de 1358 era una ciutat de 40.000 habitants que li disputava a Barcelona la capitalitat demogràfica, cultural i econòmica de la Corona d’Aragó; immersa en l’obra defensiva més important de la seva història medieval: el nou perímetre murallat que havia de defensar-la de les incursions castellanes en la guerra dels Dos Peres. Però la muralla, que hauria pogut actuar com a mur de contenció de la riuada, a causa de la precarietat de la seva construcció (parets de tàpia) es va enfonsar en el seu tram nord. Passats els efectes de la riuada, els jurats de la ciutat resoldrien reconstruir els trams afectats amb pedra.