Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), el Consell de Ministres del govern de la República celebrat a València decretava ―a proposta del ministre de la Guerra, el socialista Juan Negrín― mobilitzar la pràctica totalitat de la població. Aquesta mesura afectaria, principalment, la població de Catalunya i del País Valencià que, en aquells mesos previs a la finalització del conflicte, amb la ciutat de Madrid i part de l’actual comunitat autònoma de Castilla-La Mancha, eren els únics territoris que restaven sota el control de la República.
Aquella mesura es decretava poques setmanes després de la dissolució de les Brigades Internacionals i pocs dies abans de la darrera Lleva del Biberó. Segons la premsa de l’època, la nota que va fer pública el govern de la República contenia nou punts. Alguns feien esment a plantejaments estratègics i logístics que no ocultaven, però, la situació desesperada d’aquell gabinet de crisi: desplaçament al front de guerra de totes les unitats de rereguarda formades per batallons d’obres i fortificacions, personal auxiliar i personal no especialista, per ser integrats a les unitats d’infanteria.
Però d’altres revelaven que la situació crítica de la República havia conduït el seu govern a prendre mesures que anaven molt més enllà de l’excepcionalitat del moment. A la lleva forçosa dels homes de 17 a 23 anys que no estaven mobilitzats, s'hi va sumar la “utilización del personal civil de la zona de guerra hasta los 50 años para trabajos de fortificación”, la “reducción en un 50 por ciento de las excepciones concedidas en industrias de guerra, centros y organismos especialistas” i la “movilización de los funcionarios públicos jubilados, destinándoseles a servicios para los cuales sean aptos”.