Tal dia com avui de l’any 1492, fa 526 anys, els reis Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castella signaven a Granada el decret d’expulsió de totes les persones de religió jueva que vivien als països de les corones d’Aragó i Castella. Aquell document, conegut com decret de l’Alhambra, era la culminació d’un llarg procés de persecució, iniciat amb els pogroms de 1391, que havia provocat una forta erosió de la comunitat jueva. El redactat del decret de l’Alhambra comença amb la cita següent: “Mandamos echar y echamos de todos nuestros reinos y señoríos occiduos y orientales a todos los judíos y judías, grandes y pequeños, que en los dichos reinos y señoríos están y se fallan”.

Els Reis Catolics signen el decret d'expulsió dels jueus catalans. Decret de l'Alhambra. Font Wikipedia France

Decret de l'Alhambra. Font: Wikipedia France

El decret de l’Alhambra, signat un 31 de març, ordenava als jueus abandonar definitivament tots els territoris sota domini de la monarquia hispànica, i fixava el termini màxim de sortida en quatre mesos, és a dir, el 31 de juliol de 1492. El decret de l’Alhambra, redactat sobre un esborrany previ de Tomás de Torquemada (inquisidor general de les corones de Castella i d’Aragó per nomenament dels Reis Catòlics), establia que els jueus no podien endur-se l’or, la plata, les armes o els cavalls i advertia que la desobediència de l’edicte d’expulsió, en qualsevol de les seves clàusules, seria castigada amb la confiscació dels béns i la condemna a mort.

El decret va tenir menys afectació als països de la Corona d’Aragó que als de la Corona de Castella. Des dels pogroms generalitzats de 1391, les comunitats jueves catalanes, valencianes i mallorquines havien resistit pitjor que les castellanes o les andaluses la forta crisi provocada per la destrucció dels calls i la posterior persecució dels supervivents. Les conversions i el mestissatge amb la població cristiana o les emigracions —especialment cap a Liorna, Gènova i Roma— deixarien les comunitats jueves catalanoparlants molt delmades. La investigació historiogràfica calcula que l’any 1492 només restaven uns 8.000 jueus a Catalunya (un 3% de la població) dels 60.000 (un 15%) de 1391.