Tal dia com avui de l’any 1944, fa 75 anys, les autoritats del règim franquista publicaven el primer balanç de danys produïts per la gran nevada que havia cobert la meitat sud de Catalunya entre els dies 23 a 26 de febrer. Aquella nevada s’havia produït pel xoc de dues masses d’aire en altura: una d’aire fred i sec d’origen siberià que havia provocat la caiguda de les temperatures fins a -30 graus en alguns indrets del Pirineu, amb una altra de càlida i humida que procedia de les costes d’Algèria.

Com a resultat, es van produir fortíssimes nevades, sobretot a la meitat sud de Catalunya, que van acumular els gruixos més elevats des que es recollien dades meteorològiques (1904). I si bé eren zones generalment fredes a l’hivern, no eren indrets on acostumava a nevar amb freqüència. Segons el Servicio Nacional de Meteorología, es van acumular 180 centímetres de neu a Falset (Priorat), 133 a Cervera (Segarra), 115 a Tàrrega (Urgell) o 98 a Lleida, com les capitals comarcals més afectades.

Es van quantificar nombrosos danys, en forma d’ensorrament de sostres de cases o de represes d’embassaments. Però, en canvi, les autoritats franquistes van ocultar el veritable abast d’aquella tragèdia: les víctimes mortals del temporal de neu. La premsa de l’època va passar de puntetes per damunt d’aquell succés: La Vanguardia Española informava en una discreta nota a la secció “El tiempo en España” que s’havien enterrat cinc víctimes mortals de Viladecavalls (Vallès Occidental) i dues a Badalona.

Els efectes d’aquella nevada es van perllongar per espai de tres setmanes, durant les quals les zones més afectades van restar, materialment, aïllades sense rebre aliments ni carburants. En algunes zones obagues de les serres del Tallat i de Prades, la neu va estar present fins a Sant Joan (23 de juny). Altres fonts apunten clarament que en aquell context de postguerra dominat per la misèria i la fam, les víctimes mortals provocades per la nevada -durant i posteriorment- es comptarien a dotzenes.