Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, concloïa la visita a Barcelona del superministre del règim franquista, el filonazi Ramón Serran-Súñer, conegut popularment com “el cuñadísimo”, que havia durat tres dies. La premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 21/12/1939) relatava que aquella visita havia estat motivada “por los graves problemas de abastos de Barcelona”. No obstant això, les fonts oficials del règim no feien al·lusió a la tràgica situació que vivia Barcelona, particularment, i Catalunya, per extensió, des de l’ocupació franquista.

Però en canvi la premsa de l’època, malgrat la duríssima censura imposada, publicava alguns detalls que esbossaven un paisatge devastat. Als 90.000 morts, 300.000 exiliats, milers d’empresonats, i milers de cases i fàbriques destruïdes, es sumava un paisatge de fam, de fred i de malalties que estava abocant bona part de la població catalana a la mort. El 16 de maig anterior s’havia declarat una pandèmia de tuberculosi que en pocs mesos, i només a Barcelona, causaria 1.730 morts (amb una taxa de mortalitat que igualava les de principis del segle XIX, quan encara no existia la penicil·lina).

La història, però, posa de manifest que les paraules grandiloqüents que la premsa li dedica a Serrano-Súñer (com a representant del règim), i els compromisos que les autoritats locals franquistes van recollir d’aquella visita, no tenien, ni tan sols, la categoria de propaganda política. El règim franquista reconeixia públicament no tenir capacitat econòmica per a adquirir vacunes antituberculoses, i pidolava aportacions econòmiques als seus “afectos”. Però, en canvi, malbaratava grans quantitats en la celebració de fastos religiosos, militars i paramilitars.  

A Catalunya, el règim prioritzava l’adoctrinament ideològic a les necessitats bàsiques de la població, i feia bona la cita de Queipo de Llano (un dels màxims dirigents de la rebelió franquista): “Convertiremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar”. En aquest context,  el 23 d’octubre de 1940, el règim franquista es gastava quasi 14.000 pessetes (l’equivalent a 90.000 euros) en a la visita oficial a Barcelona del dirigent nazi alemany Heinrich Himmler i del seu seguici; quantitat que, un anys abans, hauria permès erradicar la pandèmia de tuberculosi.