Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, se celebraven per primer cop a Barcelona els fastos del “Día del Caudillo”, que el règim franquista havia instituït l’any 1936 (poques setmanes després de la rebel·lió militar que havia conduït a la Guerra Civil) sobre els territoris que dominava. Els rebels commemoraven la designació de Franco com a “generalísimo” i com a “Jefe del Estado”.   

El de l’any 1939 seria el primer després de l’ocupació franquista de Catalunya i de la conclusió del conflicte civil espanyol, i el nou règim es va esmerçar per a donar-li una projecció i una significació especials: la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 03/10/1939) ho destacaria desplaçant a un segon terme les notícies sobre la II Guerra Mundial, que havia esclatat trenta dies abans (1 de setembre de 1939).

Aquells fastos van consistir en la celebració d’oficis religiosos, recepcions oficials, àpats copiosos i desfilades militars i paramilitars, que van ser presidits pel general Orgaz Yoldi (general en cap del Servicio de Ocupación), el cap de la policia de Barcelona Martí y Olivares (marquès de Rebalso i conegut clandestinament com a “marqués del cadalso”), l’alcalde accidental Bonet del Río i el cap provincial de la Falange Calviño de Sa.

També pretenien projectar una imatge de normalitat que, en canvi, contrastava amb una realitat de duríssima repressió (detencions, empresonaments, confiscacions, tortures i afusellaments), en la immensa majoria de les ocasions amb proves incriminatòries “fabricades” a propòsit. L’any 1942, el comissari en cap de Barcelona, Luis de Reparaz, reconeixia públicament que la policia franquista havia cursat milers de denúncies falses.

I contrastaven, també, amb un paisatge dominat per la destrucció, la fam, les malalties i la mort. També segons la premsa de l’època, durant aquells mateixos dies, les autoritats franquistes de Barcelona es manifestaven impotents per a aturar la pandèmia de tuberculosi que massacrava les classes més humils de la ciutat. Segons els investigadors Seix i Sayol, aquella pandèmia causaria la mort d’un mínim de 1.730 persones.